Jesús ens torna la pau i la salut

A la litúrgia de l’Església estem proclamant d’una manera continuada l’evangeli de Marc. Avui veiem la segona part d’una jornada a la vida del Senyor Jesús. És molt significativa la narració de com el Senyor ensenya com a Mestre, però al mateix temps actua i practica allò que ensenya. Jesús va estar predicant a la sinagoga de Cafarnaüm. Però després guareix una persona que patia. Li torna la seva salut i al mateix temps la seva pau interior... I ara es dirigeix a casa de Simó Pere i d’Andreu, dos germans i deixebles seus. Vol passar una estona amb els amics, en fraternitat i en família... Allà trobarà la sogra de Pere, que està malalta. Jesús s’hi acosta. La pren de la mà, l’aixeca i la febre li passa. Però el més bonic d’aquest moment és la reacció d’aquella dona. Diu l’evangeli que es va posar a servir-los, a atendre’ls. I és que el servei és una conseqüència del seguiment a Jesús: “Jo no he vingut a ser servit, sinó a servir”; “Qui vulgui ser el més important, que sigui el servidor de tots”. L’evangeli ens està dient que la trobada sanadora amb Jesús va convertir aquella dona en deixebla, en servidora. Li ha tornat la pau i la salut... La notícia es va escampar per tot el poble: per una banda, el que havia fet al matí a la Sinagoga, com ara la curació d’aquella dona, i de seguida li van portar un munt de malalts i endimoniats. Era fosc, però Jesús va sortir i va guarir molts malalts de diverses malalties i va expulsar molts dimonis. Però l’evangeli continua dient que “de matinada va marxar a un lloc solitari i s’hi va posar a pregar”. Tenia temps per a la feina i per a la pregària. Jesús aprofita el silenci i la solitud per pregar, per donar-li gràcies a Déu pel dia que ha passat i oferir-li el nou que està naixent. Aquest moment d’oració serà el que sosté tota la seva activitat. Aquí és on Jesús prepara el seu cor per després anunciar la Bona Nova a totes les persones. Jesús escolta la voluntat del seu Pare i la transmet... El Senyor prega, celebra, comparteix amb els amics, està al costat de les persones, especialment els que més pateixen. Aquesta era l’activitat diària de Jesús, així és un dia a la seva vida. La qüestió serà veure en què contrasta tot això amb la nostra vida de cristians, deixebles seus... Jesús no és un predicador de paraules o de doctrines o de teories. Jesús és un home-Déu pràctic, implicat en la realitat; és aquell que parla amb autoritat perquè parla des de la vida i els seus fets corroboren les seves paraules: som així també nosaltres? Jesús guareix les persones amb les quals es troba, les allibera, les revitalitza, les enforteix... Avui la vida de Jesús és, com sempre, un mirall on poder mirar-nos i revisar la nostra. No tinguem por de fer-ho, perquè no podem tenir millor model de persona que Ell, la seva vida i missatge. Que cada moment del dia sigui per a nosaltres allò que deia Santa Teresa de Jesús sobre la pregària, un “intentar fer amistat amb aquell que sabem que ens estima “.