Dimecres de cendra... inici de la quaresma

La imposició de les cendres ens recorda que la nostra vida a la terra és passatgera i que la nostra vida definitiva es troba amb Déu.

La Quaresma comença amb elDimecresde Cendra i és un temps d’oració, penitència i dejuni. Quaranta dies que l’Església marca per a la conversió del cor.

Les paraules que s’usen per a la imposició de cendres, són:

–“Concedeix-nos, Senyor, el perdó i fes-nos passar de la mort a la vida”.

–“Recorda que pols ets i en pols et convertiràs”.

– “Converteix-tei creu en l’Evangeli”.

Origen i tradició:

Antigament, els jueus acostumaven a cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici i els ninivites també usaven la cendra com a signe del seu desig de conversió de la seva mala vida a una vida amb Déu.

Als primers segles de l’Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació elDijousSant es posaven cendra en el cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un “hàbit penitencial”. Això representava la seva voluntat de convertir-se.

L’any 384 dC, la quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l’Església de Roma acostuma a posar les cendres en iniciar els 40 dies de penitència i conversió.

Les cendres que s’utilitzen s’obtenen cremant la palma delDiumengede Rams de l’any anterior. Això ens recorda que el que va ser signe de glòria aviat es redueix a res.

També, va ser usat el període de quaresma per preparar els que anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant a Crist amb els seus 40 dies de dejuni.

La imposició de cendra és un costum que ens recorda que algun dia morirem i que el nostre cos es convertirà en pols. Ens ensenya que tot el material que tinguem aquí s’acaba. Al final de la nostra vida, només ens en portarem allò que hàgim fet per a Déu i per als nostres germans, els homes.

Quan el mossènens posa la cendra, hem de tenir una actitud de voler millorar, de voler tenir amistat amb Déu.