Diumenge de Rams

Aquest diumenge commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem. Avui la nostra celebració litúrgica té dos grans accents ben marcats: la benedicció dels Rams i la celebració de l’Eucaristia amb el relat de la Passió del Senyor. Només em centraré en el text de Sant Marc (Mc 11, 1-10) que aquest any es proclama en la benedicció dels Rams.

En aquest fragment de l’evangeli hi trobem tota l’acció prèvia abans de l’entrada a Jerusalem, amb les indicacions de Jesús referents als preparatius, i també la narració de la seva entrada a la ciutat santa de Jerusalem.

Ens podria succeir que la lectura de totes aquestes accions que s’hi detallen quedessin reduïdes a un nivell purament descriptiu, com si fossin només uns elements que ajuden a fer-nos una idea de com va anar tot plegat. Sens dubte que ens van molt bé, però el text evangèlic ens diu molt més que la narració d’uns fets concrets.

Per a descobrir el significat més ric que ens està transmetent el text ens anirà bé relacionar aquestes accions descrites amb el context bíblic i religiós del seu temps.

Centrem-nos, per exemple, en el tema del pollí. Jesús demana als seus deixebles que vagin a buscar un pollí i que els seus propietaris li deixin, però ha de ser un pollí que no hagi portat mai ningú. Per a un jueu, contemplar l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí era veure l’acompliment de la profecia de Zacaries: “Mira el teu rei que arriba: just i victoriós; ve humilment muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera” (Za 9,9). Sabien perfectament que en temps de pau els prínceps i els reis muntaven en un ase, a diferència dels temps de guerra que anaven a cavall.

Coneixien perfectament els drets dels reis com els que han estat descrits en el text evangèlic: escollir un animal que encara no havia portat ningú; demanar prestat un animal com a mitjà de transport; estendre els seus vestits pel carrer... Tot això no era una posada en escena sinó uns gestos plens de significat, els d’un rei que entra a Jerusalem, un rei pacífic i humil, que és aclamat com a Messies (utilitzant el salm 118): “Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar” (Mc 11, 10).

Comencem la Setmana Santa amb el desig de viure el significat profund de tot el que expressarem amb paraules, gestos i símbols.