El diumenge, dia del Senyor

Ja des dels primers inicis de l’Església, els cristians es reunien per celebrar la fe, cada diumenge. Celebraven la cena del Senyor, com un dia molt especial per celebrar la resurrecció de Crist. La fe, que és experiència del Ressuscitat, ha tocat el cor dels creients, tan profundament que, com diu el Llibre dels fets dels apòstols, ha fet dels deixebles homes i dones nous. La fe és una vivència, la fe és una experiència vital, del Senyor ressuscitat en la nostra vida. La fe és el do més preciós del Senyor ressuscitat a la seva Església... Ja des dels inicis del cristianisme, els creients, ens venim reunint per celebrar aquesta vivència personal i comunitària, el diumenge. A les lectures que es proclamen, especialment al temps pasqual, ja es parla del diumenge com un dia únic, un dia dedicat a la lloança, a l’acció de gràcies, al culte, a la pregària que tributem al Déu vivent. Els primers cristians l’anomenaren “dia del Senyor” el diumenge, el primer dia de la setmana en commemoració de la resurrecció de Jesucrist; dia del Senyor, dia de la nostra trobada comunitària per celebrar la nostra fe, escoltar la Paraula de vida i fer comunió amb el Crist ressuscitat i amb els germans... Cada setmana celebrem el pas del Senyor per la nostra vida, per la nostra història. Una presència del Senyor capaç de donar-nos pau i llum enmig de les vicissituds que envolten la nostra vida quotidiana, la nostra existència. L’Eucaristia és el trobament personal i comunitari amb el Crist ressuscitat... Jesús ressuscitat alena damunt dels deixebles i els comunica la força de l’Esperit Sant, diu l’evangeli. Nosaltres, el món, la societat; necessitem la força del Crist; necessitem la pau de l’esperit, enmig de la nostra complexa vida humana, enmig de tants neguits, de tant dolor, de tanta misèria i de tanta incertesa... En una societat en la qual tanta gent viu en la tristor o se sent sola i marginada, necessitem aquesta alenada del Crist ressuscitat. Solament Déu, solament el Crist ressuscitat és capaç de donar-nos pau, fortalesa i força per viure la nostra vida amb sentit. Per això, podem fer nostra la confessió de fe de Tomàs: Senyor meu i Déu meu; perquè en Jesucrist veiem el Déu de l’amor, el Déu de la vida, de la tendresa, de l’alegria, de l’esperança... Jesús ve a trobar-nos, com va anar a l’encontre dels deixebles per enfortir la seva fe vacil·lant i mostrar a Tomàs que, més fort que la mort, que més fort que la desconfiança i la desil·lusió, està el poder de la Vida manifestada en el seu amor entranyable. Tant de bo que aquest món nostre, i també nosaltres, el puguem trobar, i ens doni la seva pau, la seva llum; la que força que necessitem per donar testimoni de fe enmig del nostre món.