Obtenir vida
L’Evangeli d’aquest diumenge (Jn 15, 1-8) ens descriu la relació que s’estableix entre Jesús i els seus deixebles. L’Evangeli del diumenge passat utilitzava la imatge del pastor amb la qual Jesús mateix s’identificava. Ell és el Pastor i nosaltres som les ovelles del seu ramat. Ell és el Bon Pastor perquè es preocupa i dona la vida per nosaltres.
Avui la litúrgia fa un pas endavant presentant-nos aquesta relació d’una manera més estreta perquè l’al·legoria emprada és la vinya. El Pare és el vinyater, Jesús és el cep veritable i nosaltres les sarments. És una imatge que expressa molt intensament la forta vinculació entre el cep i les sarments perquè aquestes necessàriament han d’estar unides al cep per a donar fruit. En canvi, la imatge del pastor amb el seu ramat, si bé es produeix un reconeixement mutu i es comparteix un mateix espai (el pastor amb el seu ramat), no expressa amb tanta força la unió com la del cep amb les sarments.
Aquesta associació tan gran entre les sarments i el cep té com a finalitat la producció d’un fruit. De les sarments se n’espera un fruit. En base d’aquest objectiu les sarments són tractades de manera diferent. Si no donen fruit el vinyater les talla i les que donen fruit les esporguen i les netegen perquè encara en donin més. Pròpiament, no és tan sols que la sarment estigui unida al cep, sinó que la sarment neix i rep la vida del cep.
Hauríem de ser més conscients d’aquest requisit tan fonamental i essencial per a la nostra vida cristiana. Perquè podem córrer el risc de creure que tot és fruit del nostre esforç, de la nostra constància, de tot el que hem realitzat fins al moment present. Però “sense mi no podríeu fer res” ens recorda avui el Senyor. Sens dubte que cal posar els mitjans, que cal vetllar per la nostra vida cristiana i caldrà esporgar-ne de tant en tant tot allò que no ens permet donar fruit. Certament que l’acció d’esporgar no és agradable, però és necessària. Quantes vegades ho hem de fer en la vida i en situacions ben diferents per millorar, per rectificar o per educar!
La millor manera de cuidar la nostra vida cristiana és cercar la unió amb el Senyor, rebent la seva saba per la qual obtenim la vida i ens permet donar un fruit ben abundós. Un fruit, no ho oblidem, del qual se’n beneficien els altres.