Romandre en l’amor de Crist ressuscitat

La proclamació del llibre dels Fets dels Apòstols, que ha anat proclamant l’Església en aquest temps de pasqua, descriu l’Església com una gran família. Els uns i els altres, cadascun a la seva manera, tots estaven implicats en aquesta noble tasca de predicar l’evangeli. Uns amb la predicació de la paraula, altres amb el servei a la caritat, però tota la comunitat se sentia corresponsable i cridada a l’evangelització... I és que és la comunitat cristiana amb el seu testimoni d’amor, amb el seu exemple de servei i de caritat envers els pobres, la que ha anat fent present el Ressuscitat en la nostra Església i en el nostre món... D’altra banda, mai els cristians ens hem sentit orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha estat omplert per la presència viva de l’Esperit del ressuscitat. Aquest Esperit del Senyor omple la vida del creient. L’Esperit de la veritat que viu amb nosaltres, és en nosaltres... El que configura la vida d’un veritable creient no és l’ànsia de protagonisme, ni la lluita per l’èxit, ni tan sols l’obediència estricta a una llei, sinó la recerca joiosa de Déu amor, com ens diu tan bellament la primera carta de Sant Joan. Déu és amor; el qui estima coneix Déu, perquè Déu és amor... Però no és un amor en abstracte, no és un amor en teoria; és un amor traduït en acolliment, donació, generositat, perdó... La nostra vida cristiana no pot estar programada per prohibicions, sinó que ve animada i impulsada positivament per l’Esperit de Crist ressuscitat... Quan el cristià viu aquesta experiència de l’Esperit, descobreix que ser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència, sinó que és deixar-se guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i ens fa viure amb una espontaneïtat que neix, no del nostre egoisme, sinó de l’amor... Una espontaneïtat en la qual un renuncia als seus interessos egoistes i es confia al goig de l’Esperit. Aquesta vida nova en l’Esperit no vol dir únicament vida interior de pietat i oració. És la veritat de Déu que genera en nosaltres un estil de vida nou... Vivim en una societat en què molt difícilment podem entendre o acceptar una vida en l’Esperit, per un materialisme latent o bé pel relativisme que ens envaeix. Però és l’Esperit l’ànima del creient, el que ens fa caminar pel camí de l’amor, del bé i de la veritat, alliberant-nos de la superficialitat, de la intolerància, dels nostres egoismes diaris... El cristià és un home, una dona, que sota l’impuls creador i joiós de l’Esperit aprèn l’art de viure amb Déu i per Déu. Que l’Esperit del ressuscitat ens ajudi a viure en profunditat una vida autènticament cristiana.