No tinguis por; tingues només fe! (Mc 5, 36)

Un fet irrebatible que no ens agrada gens és la mort. La nostra civilització s’esforça per fer-nos oblidar, amagar, dissimular aquest fet irrefutable de la mort. Hem creat unes empreses encarregades de tenir cura de la mort, i de vestir-la de forma que amagui al màxim possible el seu efecte negatiu en nosaltres. Que s’encarreguin de seguida del difunt, li posin la cara maca a fi que no ens causi el mínim malestar. Que hàgim de tenir l’imprescindible contacte amb el difunt i ells s’encarreguin de tot i ens evitin haver d’encarar-nos amb aquesta realitat a casa nostra. Com més aviat passi aquesta circumstància desagradable, millor, mirem d’escurçar-la tot el que podem. No volem pensar-hi perquè ens recorda la gran veritat que per aquí hi hem de passar tots. I això no ens agrada si ho mirem com el fatal acabament de tot. Si ho mirem i vivim pensant que l’única veritat és aquest món present que veiem, gaudim i sofrim. Jesús topa en la seva estada entre nosaltres també amb el fet de la mort. Ell mateix se sotmetrà al domini de la mort. Assumeix plenament tot el que suposa encarnar-se en la nostra condició humana. Naixerà com hem nascut tots nosaltres. Creixerà i viurà tastant la pols de la nostra terra. No defugirà la mort. Però vencerà aquest rebuig que tenim a la mort descobrint-nos el que hi ha després... la resurrecció. Una vida que omple tots els desigs i anhels que es gesten dins el cor humà. No és un pas al buit, és un pas a la plenitud, a la llum, a la vida, a la plena felicitat. Sant Pau ho expressa molt bé en una de les seves cartes: ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers (Fl. 3, 21). N’estava tan segur, sant Pau, que afirmarà que per a ell morir és un guany (Fl.3,22) i més endavant ens dirà: tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb el Crist, cosa incomparablement millor (Fl. 3, 23). Quan hem perdut aquesta fe, ha tornat la por i el desassossec davant la mort. Jesús, repetides vegades a l’evangeli, ens dona anuncis del seu poder sobre la mort. Avui en tenim un d’ells, que torna a la vida una noieta. Però ell no s’acontenta a tornar-nos aquesta vida temporal... amb aquest signe, ens vol ja deixar entreveure la gran veritat que ens descobrirà amb la seva pròpia resurrecció. La resurrecció de la filla de Jaire, la resurrecció del fill de la vídua de Naïm i la resurrecció de Llàtzer cal saber-les llegir no només com un retorn a la vida terrenal, sinó com una prova, un signe del poder de Déu sobre la mort. La derrotarà i anul·larà el seu poder finalment amb la seva pròpia resurrecció, anunci i penyora de la nostra resurrecció.