Viu la muntanya d’Andorra, AINA

Un torn de dues setmanes de colònies a AINA em mena a conviure amb la muntanya. L’alberg canillenc viu al cor de la muntanya andorrana. Els cims del Bony de les Neres, del Casamanya, de l’Estanyó, de la Cabaneta, de la Serrera a una banda, i a l’altra, el de Cap de Rep, Encampadana, i un tros més enllà, els cims del Cubil, del Pessons, del Montmalús són les columnes que sostenen la segona residència que duu la placa de Jesús: “Deixeu que els nens i nenes vinguin a Mi”. No oblidem les comarques de Mereig, de Montaup, de la Vall del Riu, de la Coma de Ransol i d’Incles, coronades pels llacs de la Coma de Ransol, del Querol, de la Cabana Sorda, de l’Isla, del Juclar, els del Siscaró, els Colells, els dels Pessons, la corona d’Ariana que bateja el Canigó de mossèn Cinto Verdaguer, i el Cubil, tots ells són l’indescriptible jardí d’AINA.

Ploro per la llista d’espera –la més llarga és la de la borda i dels campaments– per inscriure’s a les colònies d’AINA 2024. El lema de la casa, des de l’estiu 1976, és “A l’estiu, cap infant sense colònies”.

El jesuïta Pep Maria, professor d’Esade i consiliari de l’Esplai Borja, ens deia a la trobada a la casa de la Sagrada Família de les Planes, el dia 17 de juny: “La muntanya fa sentir als infants i joves els elements de la vida: la terra, l’aigua, l’aire, el foc. A les colònies i als campaments es viu la natura amb la Natura”.

Els ainistes ho canten: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre / per la nostra mare terra / pel sol, el vent suau i pel foc i l’aigua fresca. / Lloat, sigueu”. Les vivències a l’alta muntanya andorrana –AINA 1.562 m fins a l’Estanyó 2.913 m– sanegen la vida contaminada per un món gris, sobrecarregat de sorolls i d’addiccions que impedeixen la conversa de la mirada. Els 48 anys de Colònies Populars de Canillo, AINA, en l’educació en el lleure donen fe de la nova manera de viure que descobreixen els colonistes i campistes: una vida arrelada a Andorra, pausada, austera, compartida, compromesa.

L’any 1909, el doctor i pediatre Joan Coll i Bofill va dir: “Les colònies tenen un doble objectiu: la higiene i la salut i la promoció d’infants en situació de pobresa”. Cent vint anys després, tenen el mateix objectiu. Ho recordaven els setze consiliaris a la trobada de les Planes: la higiene del món tecnocràtic, una escola d’inclusió i ciutadania per un món sense rics i pobres amb una igualtat radical. Un temps en què, desconnectant de pantalles, recuperant la paraula i el silenci, la colla i el contacte amb la terra es retroben amb ells mateixos i els altres.

Els ainistes canten al voltant del foc de camp: “Si vols aigua ben fresca / a la font has d’anar”. L’aigua ens remet a la senzillesa i la bellesa. La mainada, durant els dies de colònies, veuen córrer l’aigua pels rierols i escolten la melodia quan cau per les cascades “d’un sol salt i amples”, com cantava mossèn Cinto Verdaguer. Senten el reconfort d’una glopada d’aigua de la cantimplora que els encoratja a ascendir cap al cim. Contemplen un paisatge que encara no ha perdut la seva força. Som aigua! Som Natura! El mestre i amic Jesús ens convida a beure: “Jo soc la font d’aigua viva; qui en begui no tindrà més set”.

Els nois i noies del taller del sagrament canten: “Sobre els cims imponents / res no es sent sinó el Vent”. El Vent de l’Esperit. Un amic aumonier aconsella als campistes cansats: “Respirez profondement, dix fois de suite, en libérant votre stress à chaque expiration”. Els dies d’un torn de colònies, la respiració és pura, neta, sana. Alguns ainistes no se n’adonen. S’han acostumat a l’aire de la ciutat.

Donem gràcies per l’aire net que sentim a la falda de la muntanya. L’Anna, presidenta del MCECC, organitzadora de la trobada de consiliaris, diu a la posada en comú del treball de grups: “Amb la respiració percebem la nostra ànima i segur que mentre respires aculls una pila d’imatges del dia d’avui sense jutjar-les. Agraïm a l’aire que et porta les imatges boniques del que has viscut i agraeix a Déu el dia d’avui”.

El foc de camp és l’activitat de les colònies que més empremta deixa en l’esperit del nen, de la nena i dels monitors. El fan en els dies més assenyalats: la primera nit de l’arribada i la nit del comiat, i els diumenges per completar la missa jove a l’església parroquial.

El foc, “visca la claror del foc”; els estels, “no has comptat mai les estrelles”; l’escalfor, l’energia. Les històries més boniques es conten al volant d’un foc. Les llegendes expliquen la veritat del que som, d’on venim. Encoberts per la foscor del vespre, la flama il·lumina el cor dels infants i, amb els ulls tancats, veuen com s’il·lumina el cor de totes les companyes i companys de la rotllana.

Cantem el bona nit: “Pel camí de l’esperança / amb la fe jo m’he trobat / i a la nit, sempre has estat la meva llum. Ave Maria”. Demanem a la dolça Mare de tots, la meva Confident, que les colònies i els campaments ajudin a créixer, a transmetre coneixements, hàbits i valors en la nostra Andorra. Les vivències, els bons referents i l’exemple de vida són el bon camí.