El pecat de la indiferència

Una de les actituds reprovables de gran part de la nostra societat és la Indiferència. El papa Francesc parla de la globalització de la indiferència. Com d’una mena de “pandèmia” que ens va contagiant sense gairebé adonar-nos; fent-nos cada vegada més insensibles envers els altres. De vegades, sembla que vivim en un món inhòspit; on tothom va a la seva. També és curiosa i sorprenent l’actitud dels habitants de Natzaret, dels familiars, dels conterranis, dels veïns de Jesús. Una actitud, una resposta plena d’indiferència, de prejudicis, de manca de fe; aquesta és la raó, per la qual aquest poble no va poder veure la novetat de la presència de Jesús, la riquesa del seu missatge d’amor i de salvació que Ell els portava. No podien negar que sentien de llavis de Jesús unes paraules plenes saviesa i de vida, uns fets i unes accions sorprenents i extraordinàries; però no van arribar a donar el pas cap a la confessió de fe, en la seva persona i en el seu missatge. Es van quedar en la superficialitat. Si és el fuster, si el fill de Maria, si coneixem els seus germans i els seus familiars, d’on li ve tot això? Per als habitants de Natzaret, Jesús no podia tenir tota aquella saviesa, però el cas és que la tenia. Era el fill de Déu. Els seus prejudicis no van permetre d’obrir el cor i la ment a l’evangeli alliberador i aquells signes privilegiats a través dels quals Déu els parlava... Quelcom semblant ens pot passar també en el nostre món contemporani. Estem vivim un temps de molta increença, de molta indiferència religiosa, de molta manca de fe, de molts prejudicis, i això ens deixa insensibles i ens tanca els ulls i el cor a descobrir, la riquesa de la fe; les coses positives, els valors, la riquesa que hi ha en les persones, mitjançant les quals Déu sempre ens parla i ens estima i se’ns comunica... Perquè cada persona té una singularitat, cada persona té quelcom d’original, de positiu; el que passa és que moltes vegades, allò que més veiem en les persones és la part fosca, els seus defectes, els seus errors, les seves mancances... Però Jesús no va cedir pas a aquesta temptació, ja que no va classificar mai ningú, ni tampoc no va permetre que el classifiquessin a Ell. Encara que no ha trobat en el seu poble la fe i l’acceptació que era d’esperar, no es resignà a deixar de guarir uns quants malalts i d’ensenyar l’Evangeli per pobles i viles. Malgrat tot, la gràcia, la bondat, l’amor i la misericòrdia de Déu sempre s’escampa arreu del món. Obrim-li, també nosaltres el nostre cor al seu amor i al seu missatge. Obrim també el nostre cor a tot allò de bo i de noble que hi ha en les persones que coneixen. Les persones amb qui convivim.