Més obres i menys paraules
Què és la religió? Entre moltes altres coses, és aquest gran lligam que intentem descobrir, acceptar, conrear, assimilar i gaudir entre Déu i nosaltres. Però és això suficient? Per descomptat que no. Tractant-se de la nostra religió cristiana, no és suficient acontentar-nos dient: admeto i crec en Jesucrist. Donat que Jesucrist era Déu fet home, que va viure entre nosaltres, cal seguir el seu exemple i en conseqüència: viure amb Ell i com Ell.
La conversió d’una empresa, sobretot quan fa aigües, no consisteix solament en un rentat de façana o en un canvi de tècnica per tirar endavant el seu producte. El secret del seu èxit resideix en alguna cosa més fonamental: ha de ser fidel als seus principis fundacionals. Ha de tirar endavant, més enllà de la tècnica, formes i estils de la seva producció. I per cert, si vol ser combativa i competitiva, amb qualitat creixent.
En la vida cristiana pot ocórrer alguna cosa molt semblant. Podem quedar-nos en uns mínims, tan mínims, que la resultant sigui una vida light i sense cap diferència amb el que veiem o sentim pel carrer. El cristianisme no només predica i exigeix l’amor de Déu. A més a més exigeix una major justícia, i una major fraternitat entre els homes.
Sempre és més fàcil parlar simplement d’un Déu que estima molt, que no pas exigir-nos a nosaltres mateixos l’estimar com Ell ens ha estimat en la persona de Jesucrist.
Sempre resulta menys profètic presentar un rostre liquat de la fe que un color marcat pels drets humans, la pobresa o les benaurances. Què fem llavors? La conversió sempre serà l’assignatura pendent de la qualitat de la nostra vida cristiana. O hi ha conversió o podem concloure que ens estem fent a la nostra mida una versió diferent de l’Evangeli.
La nostra fe cristiana, a més de personal, ha de ser contagiosa, és a dir apostòlica. No podem recloure-la en la caixa de cristall que existeix en el cor de cada persona. La fe, com si d’una bomba de raïm es tractés –i perdó per la comparació–, explota i s’expandeix allà on existeix un afany evangelitzador, allà on els cristians, sentint-se tocats i cridats per Déu, lluny de sentir-se replegats en si mateixos, se saben cridats a ser profetes o altaveus de l’Evangeli. Cadascú, allà on viu, ha de donar el seu peculiar color a la seva vida cristiana i ha de procurar-lo donar a tot el seu entorn.
Necessitem cristians convençuts. Homes i dones cridats a participar de la missió de Jesús: “Aneu per tot el món.”
... Ens quedem amb una frase del papa Francesc pronunciada aquests dies: “La societat necessita més les nostres obres que les nostres paraules.”