Primer, les persones....

Els apòstols, enviats per Jesús de dos en dos, havien recorregut els pobles de Galilea. Al dia convingut es reuneixen amb Jesús, vora del llac. Tots tornaren entusiasmats, els faltaven paraules per explicar el que havien fet, com els havia acollit la gent, moltes anècdotes i vivències. La primera experiència havia estat ben reeixida.

Però allí hi havia molta gent que anava i venia. El moment requeria un temps tranquil perquè cadascú pogués explicar i entre tots escoltar-se i comentar. Per això, Jesús, bon pedagog, proposa d’anar-se’n amb la barca a un lloc tranquil i descansar físicament, mentre posaven en comú aquella experiència apostòlica que havien viscut.

Però, el que són les coses, algú ho va saber, corregué la veu i molts van anar-hi a peu. De manera que, quan Jesús i els apòstols desembarcaren, hi trobaren una multitud que els esperava. Era el poble, que, mogut per la fe, cercava Déu.

Quina decepció! Pensaven anar a un lloc solitari per descansar i es troben amb una gentada. Els projectes que s’havien forjat se’n van en orris.

Però Jesús no s’incomoda i se li commou el cor perquè sap i sent la responsabilitat de ser el Bon Pastor. No podia deixar aquella multitud que eren com ovelles sense pastor. I es posa a instruir-los llargament, a escoltar-los, a guarir els malalts i donar un consell a tothom que el consultava.

Quedem-nos amb dos pensaments d’aquest episodi: com els apòstols, cerquem el nostre redós en Jesús. I siguem acollidors amb els germans encara que això ens suposi canviar els nostres projectes.

I es passarà tot el dia parlant a la gent, ensenyant-los fins al cap tard, quan seguirà un fet ben conegut de l’evangeli: la multiplicació dels pans i dels peixos. Però aquest passatge, amb la posterior explicació que en farà Jesús, ja el llegirem en diumenges vinents.