Implicats a compartir
El relat tan conegut de la multiplicació dels pans i els peixos de sant Joan comença amb un tret distintiu respecte a la narració dels altres evangelistes. Tots quatre (Mateu, Marc, Lluc i Joan) narren aquest miracle, però només és en sant Joan que Jesús és el primer d’adonar-se de la necessitat d’alimentar tota aquella gentada que l’havia seguit i escoltat llargament.
No sabem amb exactitud si els deixebles van prendre la iniciativa en demanar-li a Jesús d’acomiadar tothom perquè era tard i no tenien menjar per a tothom o si va ser Jesús mateix que va fer el primer pas. Certament, no és una qüestió important, però sant Joan, relatant-ho d’aquesta manera, ens transmet que Déu veu les nostres necessitats, es preocupa de cadascun de nosaltres, s’adona de la problemàtica que vivim i també, gràcies al text, ens adonem que involucra els seus deixebles a donar-hi una resposta. Per això Jesús pregunta als seus deixebles on podran comprar pa per a tanta gent. Jesús, primerament, els interpel·la perquè cal fer-hi alguna cosa, cal trobar una solució. Jesús els situa en una altra perspectiva, perquè no es tracta del problema d’aquella gent, del “seu problema”, sinó del nostre problema. Jesús els fa entrar en una dinàmica nova.
Els deixebles han de cercar alguna resposta. La primera l’ofereix Felip, que, després de fer els càlculs, arriba a la conclusió que fan falta molts diners per alimentar tothom. La segona resposta és la d’Andreu, que també s’adona que allò que té aquell noi, cinc pans d’ordi i dos peixos, és insignificant davant la multitud reunida. Ni els diners són suficients ni el poc que tenen tampoc ajuda a resoldre la problemàtica. Malauradament, tantes vegades fem nostres les respostes de Felip i d’Andreu davant la desproporció entre el que no tenim o el poc que posseïm i la magnitud de les nostres problemàtiques. I ens preguntem: què podem fer? Però si fem això que és tan insignificant, què acabarem solucionant?
La resposta la trobem en el mateix relat de l’Evangeli: en el compartir. Així ho sap fer aquell noi que posa en mans del Senyor els seus pocs pans i peixos. Ell no pensa ni calcula com Felip i Andreu, Ell confia en el Senyor, en la seva Paraula però, això sí, donant tot el que ell té. I el poc que té, mogut per la seva generositat i solidaritat, el Senyor ho multiplica en benefici de tots. Jesús hauria pogut fer aparèixer menjar per a tothom, però Ell sempre compta amb la nostra fe i amb la nostra implicació perquè compartim generosament tot el que tenim en benefici dels altres.