El pa de vida eterna

“Menjar el Cos de Crist és alimentar-nos d’una força inesgotable que desvetlla en nosaltres els valors de l’esperit”.

El diàleg de Jesús amb els jueus a la sinagoga de Cafarnaüm (que anem llegint aquests darrers diumenges) va augmentant de nivell.

Havia començat amb el pa que alimenta el cos. Com no preocupar-se pel pa de cada dia? Amb el pa ens referim a tot el que és indispensable per viure. No ens cal treballar, i de valent, perquè a casa no hi falti el pa? Jesús ho sap. El pa és el primer aliment natural. Sense menjar no podem subsistir. I Jesús mateix es preocupa pels famolencs i pobres que no tenen el necessari. I recriminarà als qui acumulen riqueses despreocupant-se dels necessitats. I per això, en ensenyar una pregària als seus seguidors, Jesús els dirà que demanin: “El nostre pa de cada doneu-nos-el, Senyor, el dia d’avui”.

Però Jesús fa un pas endavant i els proposa un altre pa. Una vegada més amb el terme pa identifiquem unes realitats superiors. No ho oblidem: en nosaltres hi ha fam de justícia per a tots, fam de llibertat, de pau, de veritat, de perdó, d’amor...

Per saciar aquesta fam, Jesús es presenta com el Pa vingut del Pare celestial per donar vida al món, un pa de vida eterna.

Els jueus, sorpresos (movent-se en el sentit literal de les paraules), es pregunten: “Com s’ho pot fer aquest per donar-nos la seva carn per menjar?”

Com a resposta, Jesús insisteix en la seva proposta: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia”.

Amb els menjars de cada dia ens mantenim vius durant uns anys, però arribarà el moment que no poden lliurar-nos de la mort física.

Menjar el cos de Crist equival a creure en Ell, en els seus ensenyaments, el seu estil de vida. Els seguidors de Jesús hem de saber que menjar el cos de Crist és alimentar-nos d’una força inesgotable que desvetlla en nosaltres els valors de l’esperit, els que no moren amb el cos i perduren en la vida eterna. Menjar el cos de Crist és començar a viure quelcom que no acabarà amb la nostra mort física. És entrar en el misteri de la resurrecció que transforma la mort corporal.