La llei del Senyor és la caritat i la justícia

Sovint, ens sentim més disposats a practicar ritus, o bé a assistir a cerimònies, o litúrgies per complir amb un compromís social, però ens costa portar a terme un treball interior, un aprofundiment de la nostra fe en Jesucrist... Aquest és realment l’ideal: fer silenci interior, conrear la nostra vida personal, psicològica i espiritual. Aquesta dimensió de la nostra vida humana és la que realment conta en la nostra història humana i cristiana... Si no, correm el risc de quedar-nos en l’exterior de la via, i sovint en el compliment externament de la llei i prou... Certament baixar a l’interior de nosaltres mateixos pot semblar més laboriós i més compromès que acomplir unes pràctiques o acomodar-se a unes normes externes. I, és que el nostre veritable encontre amb Déu, tan sols pot tenir lloc, al fons del nostre cor, en la intimitat, en el tu a tu; quan estem atents i ens obrim amb sinceritat al Déu vivent, al Déu de l’evangeli... Els fariseus i els mestres de la llei, de qui parla l’evangeli eren també persones amants dels ritus exteriors i complidors escrupolosos de les normes externes, com ara, rentar-se ritualment les mans abans de menjar, banyar-se en tornar del mercat, passar per aigua vasos i gerros i atuells d’aram; però al mateix temps descuidaven la justícia i la caritat; descuidaven la neteja del seu cor... Jesús els va voler advertir, dient-los: “Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes, i els va voler fer entendre, que només allò que surt de l’home, és a dir, del seu cor, el pot contaminar...” O li pot donar la salut, perquè del nostre cor en surt el bé i el mal, segons siguin les nostres intencions... Quan ens obrim amb sinceritat i humilitat davant Déu, ell mateix conrea el nostre interior i ens enriqueix. Sant Pau ho diu molt bé, referint-se al tot allò de noble que reben de Déu: “Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels...” Quan venim a l’eucaristia, rebem el Senyor que ve, i es fa present per la paraula i el sagrament. Aquesta paraula i aquest sagrament tenen el poder de salvar-nos pel fet que ens donaran el coneixement, la fortalesa i la constància per a viure d’acord amb els manaments que el Senyor ens dona. Així podem obeir l’exhortació que diu el llibre del Deuteronomi: Escolteu els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo i compliu-los. Guardeu-los i poseu-los en pràctica... Una autèntica vida cristiana es dona en nosaltres quan, obrim el nostre cor amb sinceritat i humilitat a l’amor de Déu. Ell ens pot comunicar la seva vida, la seva santedat. En tota relació entre Déu i nosaltres, allò que ens transforma i ens salva no és mai el que fem, sinó el que rebem del Senyor, que ve sempre al nostre cor i li dona vida.