“Vosaltres, qui dieu que soc?”: la pregunta de la fe

La pregunta de Jesús als seus deixebles ens arriba encara avui a nosaltres. No per fer-ne un sondeig d’opinió –activitat tan de moda–, sinó per interrogar-nos en el nostre interior. És la pregunta sobre la fe, sobre les conviccions religioses. La resposta no es troba en els llibres com una fórmula, sinó en l’experiència del seguiment veritable de Jesús. Respondre a aquesta pregunta dependrà en gran part de l’experiència de Jesús que haurem fet en la vida. Lògicament, sentirem varietat de respostes:

Algú ens respondrà: “No m’interessa. No em diu res. No compto amb Ell. Jo m’interesso per coses més pràctiques i immediates”. Així de ras i senzill. Jesucrist no és en l’horitzó real d’aquestes persones.

Un altre ens dirà: “No tinc temps per aquestes coses. Visc molt ocupat. Tinc molta feina. No tinc temps ni humor per pensar en res més”. En aquestes persones, en les seves vides, no hi ha espai per a Jesús.

Hom pot pensar: “És molt llunyà. Tot el que es refereix a Déu i a la religió em resulta teòric i inútil. Són temes dels quals res en sabem amb seguretat”. Aquestes persones necessiten trobar el camí que les acosti a Jesús.

Encara trobarem qui ens digui: “És un rotllo creure. No vull complicar-me la vida. Em resulta incòmode avui, en el meu ambient, entre els companys...”. Aquestes persones desconeixen Jesús i no saben que pot obrir-los camins de llibertat.

Cal tenir cura d’altres fórmules com: “Soc agnòstic”, “només crec en la ciència”... perquè, no sempre però sovint, esdevenen afirmacions inevitablement artificials que no són el resultat d’una recerca personal i sincera, sinó fruit de postures pretesament progressistes.

La resposta a la pregunta de Jesús “qui dieu que soc jo?” es forja al llarg d’un costós camí, el camí de la vida. Un camí com el dels deixebles, fet de gràcia i de pecat. Jesús els havia dit: “Seguiu-me”. Ells, seguint-lo enmig de negacions com Pere i d’abandonaments com a Getsemaní, esdevingueren apòstols.

Nosaltres també el podem seguir portant les virtuts i pecats a les alforges.