Qui és més important?

Si ens fan aquesta pregunta, cadascú de nosaltres podria acabar responent amb uns noms concrets o amb els de persones que formen part d’un estatus social o econòmic. La nostra resposta dependrà dels aspectes que més valorem i dels criteris que farem entrar en joc a l’hora de donar la nostra opinió.

Per al nostre món una persona important és aquella que posseeix un poder econòmic i polític, que és capaç d’influir i de decidir sobre la vida de moltes persones. Estem tan inserits en aquestes apreciacions que algunes persones quan coneixen una persona els interessa saber sobretot quina és la seva professió i quines són les seves relacions socials. Amb facilitat detectem aquelles persones que s’interessen per promocionar-se, per arribar a situar-se en uns llocs ben distingits i es mouen cercant superioritats, grandeses humanes, títols, popularitat, etc.

En canvi, Jesús segueix unes altres valoracions i uns altres criteris per considerar qui és realment important: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. La importància rau en el servei, no en els seus títols, ni en el seu estatus social o poder econòmic.

Cal que interpretem bé les paraules del Senyor quan afirma que hem de ser “els darrers” per poder ser “els primers”. Amb elles no ens diu que no puguem ocupar els primers llocs gràcies a les nostres capacitats ni tampoc que no puguem assolir importants responsabilitats en el món laboral i social, com si el Senyor ens frenés obtenir una determinada fita personal.

Als cristians, l’evangeli ens demana estar presents en el nostre món i millorar-lo. I sigui quina sigui la nostra situació social o econòmica hem d’estar sempre al servei dels altres, no aprofitant-nos del nostre estatus sinó despuntant per l’honestedat, la sinceritat, la coherència, la preocupació pel bé comú, per ser fidels als nostres compromisos, la tolerància, el rigor en els principis.

Acabo amb una darrera apreciació a les paraules de Jesús. Ell les expressa en futur, “si algú vol ser el primer ha de ser el darrer...” perquè és una posició a la qual s’arriba al llarg dels anys, és tasca de tota la vida, no és una posició fixa, inamovible. Sempre en actitud de servei arribarem a ser els primers segons els criteris de l’Evangeli.