Il·luminant el camí
Si refresquem la memòria recordarem que en el text evangèlic de diumenge passat, Jaume i Joan demanaven un favor a Jesús. La petició consistia a tenir un lloc privilegiat gaudint de la seva glòria. A l’evangeli d’avui (Mc 10, 46-52), el cec Bartimeu s’adreça a Jesús per un altre favor: poder veure-hi. Jesús, però, deixa els fills de Zebedeu sense obtenir-ho i, en canvi, a Bartimeu li concedeix molt més del que ha demanat.
Jesús es troba amb Bartimeu sortint de la ciutat de Jericó en direcció a Jerusalem. Per a l’evangelista Marc és el darrer dels miracles. Per tant, ja no hi haurà més signes per als deixebles, per a aquells que el segueixen en el camí de la creu. Serà important deixar-se il·luminar per la fe, sobretot en aquests moments que van apropant-se a la passió, mort i resurrecció del Senyor. I en aquest camí entra en escena el cec Bartimeu, que desitja veure-hi. Situat estratègicament en aquest punt de l’evangeli, ens fa veure, i mai més ben dit, que Bartimeu no és un més dels que han estat beneficiaris de l’acció de Jesús, sinó que esdevé un prototipus de deixeble, de creient. En molt pocs versets trobem descrites les accions pròpies del Mestre amb el seu deixeble: Jesús el crida (per mitjà dels seus deixebles); Bartimeu s’aixeca i es dirigeix cap a Jesús; es produeix una trobada i un diàleg personal; la petició, la pregària; i el seguiment. De fet, en tot l’evangeli només es diu que Bartimeu “el seguia camí enllà” encara que tots els deixebles ho feien.
El cec Bartimeu inicia el seu camí com a deixeble desitjant veure-hi, creient que Jesús podrà fer-ho. Ho desitja i ho demana a Jesús amb totes les seves forces, superant les seves dificultats i en contra de la gent que l’envolta. Per això ell no li demana unes monedes, com feia amb tothom. Tan sols a Jesús li pot demanar allò que realment necessita: “Rabuni, feu que hi vegi”. Que experimentem també la joia de la llum, d’aquesta llum interior, del do de la fe perquè il·lumini els nostres problemes, les nostres dificultats, els nostres sofriments que tan sovint enfosqueixen la visió de la nostra vida i puguem seguir el Senyor camí enllà.