Sant Ermengol, un pont cap al cel

Avui, dia 3 de novembre, a les nostres contrades, celebrem la festa de Sant Ermengol, que fou bisbe d’Urgell dels anys 1010 al l035. Sant Ermengol, juntament amb altres personatges renombrats, com l’abat Oliba, el bisbe Ató d’Osona, l’Arnau Mir de Tost, els comtes de la Cerdanya, del Pallars, de l’Urgell... treballà per la consolidació de Catalunya com a confederació de comtats independents. Sant Ermengol és una de les grans personalitats catalanes que omplí el primer terç del segle XI.

Era fill de Bernat i Guisla, vescomtes de Conflent i, segons la tradició, va néixer a Aiguatèbia, un llogaret del Conflent, prop d’Oleta. Un dels germans del seu pare es deia Sal·la i va ser bisbe d’Urgell del 981 al 1010, que el nomenà el seu ardiaca.

Alguns autors suposen que s’hauria format en el famós monestir de Ripoll que gaudia d’un renombrat “scriptorium” i era un centre cultural de prestigi. Afavoreix aquesta teoria el fet que va estudiar-hi Gerbert d’Orlhac que posteriorment fou el papa Silvestre II amb qui Sant Ermengol mantenia una sincera amistat. El millor aprenentatge pastoral, però, el rebé al costat del seu oncle el bisbe Sal·la, que el nomenarà el seu successor en la seu urgel·litana, després de la seva mort, el 29 de setembre de 1010. Pocs dies després, el 6 de novembre, Ermengol, ja és mencionat com a bisbe d’Urgell.

Del seu llarg i notable episcopal d’Urgell, els seus cronistes en destaquen quatre obres decisives:

- La fundació de la Canònica: els canonges de la catedral viurien junts. Això impulsà una renovació espiritual molt profunda.

- La seva dedicació al culte i la litúrgia. Promogué i fomentà l’edificació de la nova catedral, tot i que ell morí abans de poder-la consagrar. Aquesta catedral fou la tercera, després de la visigòtica enderrocada per la invasió sarraïna i la famosa del segle IX, en l’acta de consagració de la qual se citen 289 pobles de les nostres contrades.

- L’afany per consolidar el seu territori. Entre els anys 1013 i 1017 conquerí als sarraïns les terres de Guissona i sa comarca. Obtingué del papa una Butlla en la qual eren confirmats els límits del bisbat d’Urgell.

- L’afany d’afavorir les comunicacions i el comerç entre les diverses comarques. Per això, va obrir camins en llocs encrespats. (És notable el pas conegut com els Tres Ponts entre els Hostalets i Organyà). I va construir ponts en indrets difícils de transitar, com és ara el Pont de Bar, entre l’Alt Urgell i el Baridà. Anà construint aquest pont on, segons les cròniques, va trobar la mort, en caure d’una bastida al riu i es va estavellar contra unes roques. Era el dia 3 de novembre de 1035. Nou anys