Advent és esperança

L’església comença avui el temps d’advent, un temps que prepara la vinguda de Jesús al món. És un temps que convida a redescobrir l’esperança. Perquè, la veritat és que, sense adonar-nos-en, la nostra vida va perdent alegria, color i intensitat. A poc a poc, sembla que tot comença a ser pesat i avorrit. Anem fent més o menys el que hem de fer, però la vida no ens és plena. I potser tenim arguments per al desànim: la tristesa, la manca de motivacions espirituals, la manca de fe... Un dia vam comprovar que la veritable alegria ha anat desapareixent del nostre cor. Ja no som capaços d’assaborir el bo, el bell, gran i noble, que encara hi ha a l’existència humana i les magnífiques possibilitats... A poc a poc tot se’ns ha anat complicant. Potser ja no esperem gran cosa de la vida ni de ningú. Ja no creiem ni tan sols en nosaltres mateixos ni en la noblesa i bonesa dels altres. Tot ens sembla inútil i gairebé sense sentit... L’amargor i el mal humor s’apoderen de nosaltres cada vegada amb més facilitat. Ja no cantem. Dels nostres llavis no en surten sinó somriures forçats o actuats. Fa temps que no aconseguim resar. La pràctica religiosa, sovint sembla quelcom del passat... Potser vam comprovar amb tristesa que el nostre cor s’ha anat endurint i avui amb prou feines valorem les persones en el seu just valor: la dignitat de ser persones, però, més encara, la dignitat de ser fills i filles de Déu. Incapaços d’acollir i escoltar els que trobem dia a dia en el nostre camí: només sabem queixar-nos, condemnar i desqualificar... A poc a poc hem anat caient en l’escepticisme, la indiferència o la mandra total. Cada vegada amb menys forces per a tot el que exigeixi veritable esforç i superació, ja no volem córrer nous riscos. No val la pena. Preocupats per moltes coses que ens semblaven importants, la vida se’ns ha anat escapant. Hem envellit interiorment i alguna cosa està a punt de morir dins nostre. Què podem fer? El primer és despertar-nos i obrir els ulls. Tots aquests símptomes, abans esmentats, són un indici clar que tenim la vida mal plantejada. Aquest malestar col·lectiu que sentim és l’anomenada alarma que ha començat a sonar dins nostre... Res està perdut. No podem de sobte sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, però podem reaccionar. Hem de preguntar-nos què és el que hem descuidat fins ara, què és el que hem de canviar, a què hem de dedicar més atenció i més temps. Les paraules de Jesús són dirigides a tots: vigileu. Potser, avui mateix, hem de prendre alguna decisió. Potser hem de redescobrir la virtut de l’esperança per viure la vida amb més sentit i amb més alegria, amb més pau. Aquest és el missatge de l’advent.