Actualitat genuïna
Us haig de confessar que el primer que penso sempre que m’apropo a la riba d’un gran llac i recordo el passatge que es llegeix en la missa d’aquest diumenge és en les qualitats d’orador que tenia Jesús i en la capacitat d’atenció dels altres. He estat en moderns locals on s’ha cuidat molt l’acústica i el disseny. Però la predicació del Senyor era a l’aire lliure i no era curt el seu discurs. Que des d’una barca pugui escoltar-li una multitud suposa una perfecta dicció, que tant falta avui dia, i una aguda oïda de què no gaudim nosaltres. I la gent l’escoltava llargament. Sorprenent.
No sé si és poesia o prosa aquesta escena del llac. En tot cas per a mi és la sublimació de la prosa de cada dia. Una imatge val per mil paraules. L’Evangeli continua sent un escrit molt útil per a la reflexió, per al cultiu de la Fe, per al millor coneixement del Senyor.
En paper o per internet, podem accedir a les mateixes paraules i a les insinuacions del Senyor. Quin cas li fem? Acaben els ensenyaments a la multitud i parla confiadament als més íntims. Els proposa una cosa senzilla: remar mar endins, pescar.
Cap demostració, cap discussió, els va apropar a la Fe, l’empenta va ser resultat de la sorpresa i de l’experiència de la seva bondat. Cada vegada estic més convençut de l’Amor que Déu em té i del que jo li tinc, i no quedo defraudat. Ho confesso.
Acceptar ensenyaments o principis augmenta el patrimoni cultural de cadascun. M’alegra molt quan trobo gent senzilla, meravellada de la bondat de Déu i que reconeix el poc valor que tenen tantes coses, tants discursos, tants valors, amb què gent enlluernadora ens volen vendre. Aparta’t de mi, diu Pere! Però en el seu interior el que més desitja és estar al seu costat. El Mestre mai enganya.
La sorpresa és l’actitud més encertada per estar al costat del Senyor. Qui desconfia, qui pren precaucions, qui busca seguretats, poc avança. I el sorprès pot escoltar invitacions que canviaran la seva vida. Feia algun temps que acompanyaven al Senyor, però no havien escoltat explícitament una crida de tal categoria.
Temo que avui dia, a la més senzilla insinuació de compromís responem: ara no tinc temps!!! Quan em convida a seguir-lo... soc capaç d’acompanyar-lo sense calcular si té sortides professionals o em sentiré realitzat responent així? Ser cristià és esport de risc, apte per a noies i nois d’avui, genuïna actualitat.