La Bíblia, garbell de proverbis

La Bíblia és una font de dites populars. Entre els anomenats Llibres Sapiencials en trobem alguns que recullen la saviesa popular expressada en dites fàcils de memoritzar i riques en contingut. Penso en el llibre dels Proverbis, el de la Saviesa, l’Eclesiastés, entre altres.

Avui a l’evangeli en llegim algunes d’aquestes dites, ben interessants:

- «Un cec seria capaç de guiar un altre cec?» La resposta és clara: no. I la conseqüència, lògica: «tots dos cauran en un clot». Vol dir-nos que no podem avançar en el nostre camí si no tenim ningú que sigui apte per acompanyar-nos.

- «No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre. Només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre». El bon deixeble posa tot el seu esforç a aprendre i assemblar-se al mestre.

-«Per què veus l’estella dintre l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull?». És una sàvia observació extreta del seny popular i relacionada amb la vida moral i social. Fàcilment ens constituïm en jutges dels altres i ens caldria primer mirar-nos a nosaltres mateixos, corregir els nostres defectes –potser més grossos– i superar les nostres limitacions. Per això, afegeix l’evangeli: «Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà».

- Un altre: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons». El nostre fruit com a persones, com a deixebles de Jesús, serà bo si ens esforcem al màxim per conrear totes aquelles virtuts i dons que Déu ha posat a favor de la nostra vida.

- Jesús aplica aquesta dita popular al cor de les persones: «L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el seu cor, en treu fora la bondat. Però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal». Un savi consell per entrar en el propi interior i analitzar la bondat de les nostres intencions més profundes. Jesús ens convida a no quedar-nos en la superficialitat sinó entrar en el nostre interior on forgem el bé i el mal. Aquesta anàlisi interior, Jesús a l’evangeli d’avui l’acaba amb una altra dita: «la boca parla d’allò que es desborda del cor».