La inflació i el poder adquisitiu

“Jo no me’n fio, dels mercats i de la borsa i de tot això, jo tinc tots els diners en efectiu, que així sé que no hi perdo.” Segur que heu sentit algú dient aquesta frase i si no és que l’heu dit vosaltres.

Aparentment, això és cert: si tens 1.000, 10.000 o 100.000 euros al compte corrent i no els inverteixes, al cap dels mesos no en tindràs ni més ni menys. Ara bé, ho hem de complicar una mica més perquè valgui la pena fer un article de formació financera. Haurem de precisar que no perdràs en valor absolut, però sí en relatiu. Què vol dir? No perdràs diners com a tal, ja que veuràs la mateixa xifra al compte, però sí que perdràs poder adquisitiu.

El causant d’aquesta pèrdua amagada és la inflació. En els últims mesos ha estat el concepte de moda: obre la capçalera de les notícies, omple els titulars dels diaris i sembla que tots els economistes n’hàgim de fer un article, i amb raó, perquè té una gran importància. Recordeu que parlem de perdre diners, i no cal dir que això no agrada a ningú. Podem fer grans discursos i fixar-nos en dades i fórmules per explicar de què parlem, però molts cops no cal complicar-ho tant i podem tocar més de peus a terra. Tots sabem què és la inflació pel que comentem habitualment, que és quant ens costa anar a sopar ara i quant ens costava fa un temps, quant de més ens hem gastat en les vacances d’aquest estiu o com s’han apujat els lloguers. Sense que hagi hagut de fer cap explicació, tots els lectors acabeu d’entendre perfectament de què parlem quan diem inflació. Amb aquesta idea perfectament fixada al cap, recuperem el concepte de perdre diners en relatiu. Posem-nos en el cas que jo, estalviador, confio que no perdré diners si tinc tota la meva petita guardiola en metàl·lic. Actualment no tinc ingressos i, per tant, sé que els diners que tinc, tenint en compte el meu ritme de despesa, em serveixen per mantenir-me els pròxims deu anys. En el cas que la inflació, és a dir, els preus de les coses, s’apugin un 5%, la planificació que tenia se’n va a fer punyetes, ja que directament perdo mig any d’estalvis. Ara canviem i posem que jo, inversor, tinc els mateixos diners i, com que soc més atrevit, tinc una cartera d’inversió amb risc 100% de borsa. Històricament, de mitjana, la borsa ha donat aproximadament un 8% de rendiment anual, per la qual cosa em podrà compensar aquesta pujada de preus del 5% i mantindré el meu poder adquisitiu per poder fer front als deu anys que havia planificat i fins i tot una mica més.

Evidentment, he utilitzat dades molt extremes i poc acurades perquè ens fem una idea de la importància que té no només estalviar, sinó sobretot invertir, i com més aviat ho puguem fer, millor. No cal que ens situem ni al 0% ni al 100% de risc, hi ha un ventall molt ampli entremig i el podem anar modulant segons les necessitats personals i la situació de mercat. Nosaltres, com a assessors, a Crèdit Andorrà sempre hem de valorar conjuntament amb el client què és el més adequat per aconseguir els seus objectius. D’aquesta manera podem definir el perfil de risc i determinar si li pot encaixar més una cartera de bons, fons d’inversió, accions o una combinació de tots aquests actius. El més important és fer un acompanyament perquè, evidentment, a qui no coneix el món de les inversions li fa cert respecte. Per això la confiança és un punt clau en la nostra relació amb els clients.