Els humans som una espècie mal preparada per invertir

Quines són les claus de l’èxit a l’hora d’invertir en borsa? Aquest és el títol d’una conferència col·loqui que farem pròximament. Més d’un pensarà que per saber quines són aquestes claus és imprescindible haver completat llargs estudis en economia, saber fer complexos càlculs matemàtics, dominar aplicacions específiques o passar-se tot el dia analitzant balanços empresarials i llegint les notes anuals de les companyies. Tot això és molt útil, per descomptat, però quan un es para a pensar què és el que de debò marca la diferència, surten coses ben diferents.

Hi ha molta gent molt molt intel·ligent, que ha estudiat a les millors universitats i que es dedica en cos i ànima a invertir. A més, en ple segle XXI, hi ha moltíssima informació, accessible instantàniament a tothom. És fàcil operar en qualsevol acció del planeta, també, a costos molt raonables. Però una gran majoria d’aquesta gent tan preparada no se’n surt, de fer-ho bé. Com és possible?

Resulta que hi ha un gran obstacle que cal superar. Som humans. I som una espècie molt mal preparada per invertir. La majoria de les decisions les pren una petita part del nostre cervell (l’amígdala) que ho fa de manera instintiva. Té sentit, això ens salvava de ser cruspits per animals salvatges no fa tant temps, i, evolutivament, el nostre cervell no ha canviat gaire. Però això fa que ens costi molt no vendre quan ens fa mal la panxa de tant perdre-hi o que comprem una acció que no para de pujar perquè nosaltres també volem guanyar diners. Els millors inversors són els que són capaços de mantenir-se racionals i no deixar que els dominin els instints. Com ho fan?

Primer, cal treballar molt i molt dur. És essencial entendre bé les companyies candidates a formar part de les nostres carteres. Comprar una acció no és res més que fer-nos socis del negoci. Vostès es farien socis d’una cosa que no entenen, només perquè ho diu el seu veí? Segur que abans de deixar-li diners a algú li farien moltes preguntes i s’ho pensarien molt. Si coneixem molt bé on invertim, serà molt més senzill que no venguem quan no toca, pels motius incorrectes (pel mal de panxa que esmentàvem abans, entre d’altres). Cal tenir molta paciència, també. Les bones idees no sempre surten bé des del primer dia i poden provocar ensurts, de tant en tant. Que la cotització d’una acció caigui sovint no vol dir que el negoci vagi malament. Si coneixem bé on invertim, sabrem distingir quan alguna cosa s’ha torçat i ja no té tan bon pronòstic, i aleshores caldrà vendre tan aviat com puguem. Si no és el cas, cal deixar que madurin, les bones idees. És igualment important no deixar-nos enlluernar per sucosos guanys en forma de percentatges. Deia Einstein que l’octava meravella del món és l’interès compost. Els bons negocis, que costen molt de trobar, acostumen a fer multiplicar les nostres inversions.

Ens hem de conèixer molt bé, també. No tothom té la mateixa tolerància al risc. No ha d’invertir de la mateixa manera algú que no pateix gens quan cauen les borses que qui no dorm quan això passa. Hi pot ajudar molt fer-se una pregunta: què és el risc per a mi? Molts creuen que risc és que els preus de les accions baixin. Si ho pensen bé, sovint és just el contrari. Si coneixem bé el que comprem, i de debò invertim a llarg termini, el risc baixa quan els preus baixen, sempre que no sigui perquè els fonamentals s’han fet malbé –podem comprar a millors preus, i el rendiment s’incrementarà a futur. El contrari també és cert. De fet, el millor negoci, a un preu incorrecte, acostuma a ser molt mala inversió.

Així doncs, amb molta paciència i disciplina, participant només dels bons negocis a preus atractius, i entenent que els mercats hi són per aprofitar-nos-en i no per seguir-los, ens anirà molt millor. Què és una bona companyia? Quines mètriques es fan servir per decidir-ho? Totes aquestes respostes no caben en aquest article. Hauran de venir al nostre seminari, dijous 17 de novembre, a les set de la tarda, i mirarem d’explicar-los-ho.