Euríbor, aquest gran desconegut

La setmana passada vaig quedar amb el meu amic Josep, a qui feia temps que no veia, per posar-nos al dia, i em va confessar que li semblava que estava a punt de cometre una bogeria. Sorprès per la revelació inesperada, li’n vaig demanar, no sense cert temor, més detalls. Em va dir que després d’uns quants anys vivint de lloguer, demanaria una hipoteca, i havia escollit demanar-la a interès variable.

En aquell moment no vaig saber si donar-li l’enhorabona o el condol. Si bé és cert que la compra de l’habitatge habitual és motiu de goig i de celebració, l’entorn actual de tipus d’interès em va fer preocupar pel futur del meu amic fidel. Com a professional de les finances, vaig començar a pensar en hipotètiques situacions que el poguessin afavorir o perjudicar. La primera de totes era si la seva decisió d’escollir tipus variable havia estat encertada. Tanmateix, i tal com avançàvem en edicions anteriors d’aquesta secció, aquí no hi ha una resposta correcta. Depenent de la situació personal i de les necessitats de cada persona, les tornes giraran cap a fixa, o variable, o potser una combinació de totes dues. Ara bé, centrem-nos en el cas del meu amic.

L’euríbor és el tipus d’interès de referència més comú en els préstecs hipotecaris a tipus variable. Tots n’hem sentit a parlar, però el Josep no tenia gaire clar qui decideix quan puja i quan baixa. El Banc Central Europeu hi té una gran part de culpa, ja que l’euríbor és una representació d’on s’estima que se situaran els tipus oficials del BCE a llarg termini, i es calcula com la mitjana aritmètica dels valors als quals es presten diners els bancs europeus. El mercat pressuposa que els tipus d’interès a Europa pujaran fins al 3% aproximadament, i aquí és on tenim el nostre estimat amic, l’euríbor a 12 mesos. Hem de prestar una atenció especial al fet que representa estimacions. Per això mateix, al començament d’any, i en previsió que el BCE comencés a apujar els tipus per lluitar contra la inflació galopant que fueteja el vell continent, l’euríbor va començar a repuntar des del -0,5% fins on és ara.

Prenent com a exemple, perquè el Josep no m’ha volgut dir quant li ha costat la casa, una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys i amb un tipus d’euríbor 12m + 1%, comportaria pagar una quota de 775 euros al mes, 210 euros més que a principi d’any a causa de la pujada esmentada.

Pot semblar, a priori, que el meu amic s’ha tornat boig: en menys de dotze mesos, la quota li ha pujat una barbaritat. Però com va dir Newton, encara que segur que amb paraules més elaborades, tot el que puja, baixa. I és que, tornant a l’euríbor, quan el mercat comenci a interpretar que les baixades de tipus per part del BCE estiguin a punt d’arribar, bé sigui per una caiguda de la inflació fins a nivells “normals”, o bé per un deteriorament de les dades macroeconòmiques que facin perillar el creixement dels països de la zona euro, aleshores serà quan l’euríbor, i la quota del Josep, començaran a baixar.

Fins on? Això no ho sabem. Ningú no té la bola de vidre, en aquest negoci. És per això que és millor assessorar-se amb un professional, un gestor de banca que podrà projectar els diferents escenaris als quals vostè, com el meu amic Josep, pot fer front davant la situació que estem vivint, i li podrà oferir solucions perquè pugui estar tranquil.