Els bancs centrals, clau per a l'estabilitat econòmica i financera

Imaginem que l’economia és un cotxe, el banc central és el conductor i els pedals són les polítiques monetàries. I imaginem que la velocitat del cotxe és la inflació. Els bancs centrals volen mantenir constant la velocitat prement l’accelerador quan es condueix costa amunt i traient el peu del gas quan es condueix en baixada. Els bancs centrals persegueixen molts objectius, entre els quals hi ha una alta ocupació, creixement econòmic i estabilitat dels mercats financers, però el seu mandat principal és l’estabilitat de preus, que idealment haurien d’augmentar al voltant del 2% anual. Heus aquí per què.

L’excés d’inflació –el problema al qual ens enfrontem avui– és negatiu per a l’economia, ja que redueix la renda disponible dels consumidors, que han de gastar més a l’hora d’anar a comprar. L’excés d’inflació erosiona els marges de les empreses, que veuen un increment dels costos. La deflació o la caiguda dels preus, a la qual s’enfronta el Japó des de mitjans dels anys noranta, també provoca la desacceleració econòmica. Els consumidors prefereixen estalviar i ajornar la despesa perquè en el futur els preus seran més baixos i el poder adquisitiu més alt. Les empreses responen a una menor demanda alentint la seva producció, la qual cosa comporta acomiadaments i reduccions salarials.

Quan l’economia s’està desaccelerant i la inflació està per sota de l’objectiu –quan es condueix en pujada– els bancs centrals han de prémer l’accelerador, han d’estimular l’economia. Tenen diferents eines; el tipus d’interès és, potser, el més fàcil d’entendre. Si redueixen el tipus d’interès oficial, els consumidors i les empreses tindran un accés més fàcil al crèdit, podran demanar préstecs a un cost més baix. Finançar la compra d’un cotxe o d’una casa serà més barat. Les empreses també podran contractar préstecs per invertir i ampliar les seves activitats. El període posterior a la gran crisi financera es va definir pels tipus d’interès baixos, ja que els bancs centrals de tot el món intentaven estimular l’economia.

Al contrari, quan l’economia funciona a tota velocitat i els preus augmenten –el cotxe guanya velocitat a mesura que roda cap avall–, els bancs centrals han de treure el peu del gas per frenar l’economia. Han d’augmentar els tipus d’interès, fent que el crèdit sigui més car, els consumidors gastin menys i les empreses hagin de parar les inversions. Això és semblant a la situació actual. Després de molts anys amb tipus d’interès molt baixos, els bancs centrals d’arreu del món estan augmentant-los per frenar la demanda en espera que faci baixar la inflació.

Els bancs centrals també poden influir en la direcció dels tipus d’interès de mercat comprant o venent bons. La baixada dels tipus d’interès té un efecte positiu en els mercats financers i ajuda a l’estabilitat financera. En primer lloc, perquè els inversors descompten l’efecte positiu que tindrà la baixada de tipus sobre l’economia i, per tant, sobre els beneficis de les empreses. En segon lloc, perquè els inversors comptaran amb les compres d’obligacions del banc central si hi ha un problema als mercats. L’augment dels tipus d’interès, al contrari, és negatiu per als mercats, ja que l’economia deixa de beneficiar-se d’un estímul i els inversors ja no poden comptar amb l’ajuda del banc central. Les decisions dels bancs centrals tenen un impacte directe sobre l’economia i els mercats financers, però la política monetària no és una ciència. Els bancs centrals poden trobar molts obstacles al llarg del camí que no poden preveure i que no es poden controlar, de manera que l’èxit de les seves polítiques monetàries no està garantit.