Robert Sanz Boixadera, gestor de carteres flexibles i renda variable de Creand Crèdit Andorrà
Els tipus d'interès
"Mantenint estalvis ben invertits, podem dirigir-los cap al tipus d’actiu més adequat amb tipus alts o baixos"
Jo crec que la majoria, quan heu vist el títol, heu pensat: “Tornem-hi amb els tipus d’interès, que pesats”. Efectivament, fa tants mesos que només sentim parlar d’inflació i tipus d’interès, que crec que tots n’estem farts. Ara bé, molts cops no sabem ben bé què implica tot això per al nostre dia a dia i és necessari que ho tinguem clar per prendre les millors decisions.
Els Bancs Centrals estan apujant els tipus d’interès des de fa més d’un any. Això bàsicament significa que els diners són més cars. D’aquesta manera, qui necessiti demanar diners, a més de tornar el que li han deixat, també haurà de donar-li un rendiment al prestador i, amb els tipus alts, el rendiment que ens demanaran serà més alt. Davant d’aquesta situació, podem estar en una banda, a l’altra o, fins i tot, a les dues. Posem per cas que necessitem diners per comprar un pis i li demanem una hipoteca al banc. El que ens demanaran serà un interès més alt perquè l’euríbor, la referència de gairebé totes les hipoteques, està al nivell més alt dels últims quinze anys. D’altra banda, però, si tenim uns estalvis, els podrem rendibilitzar millor perquè podrem ser nosaltres qui deixi aquests diners a un estat o una empresa a través de productes financers i aquests ens en pagaran molt més que fa un any.
I fins quan ha de durar això? Per què els bancs centrals apugen els tipus si beneficia només qui té diners? La resposta és més senzilla que agradable. Els Bancs Centrals tenen com a objectiu reduir la inflació, i la manera de fer-ho és aquesta, perquè refreda l’economia. Seguint l’exemple d’abans: qui estigui pensant a comprar-se un pis, potser posposarà la seva decisió de compra justament perquè els tipus estan alts. La reducció de la demanda de pisos, en circumstàncies normals, hauria de fer que els preus baixessin i, conseqüentment, això frenaria la inflació. A l’altre costat, qui tingui uns estalvis potser ara prefereix deixar-los ben invertits i que li generin uns rendiments extres en lloc de comprar-se productes que li agraden però que potser no necessita i ho deixa per més endavant. Un cop més, la reducció de la demanda de béns i serveis ajudaria a reduir la inflació. Així doncs, que els Bancs Centrals tinguin el preu dels diners disparat respon a la voluntat de fer que la gent redueixi el seu consum. De la mateixa manera, quan és necessari estimular l’economia, abaixen els tipus per fer que tots puguem consumir.
Si ho recordeu, fa uns mesos ja vaig escriure al voltant del que significava la inflació i el que representa per a les nostres butxaques. Al final, la conclusió que en vam treure va ser que no només hem d’estalviar, sinó també invertir. En el punt que ens trobem, crec que és primordial que tinguem present tot això que he explicat, perquè ens podem trobar en un tercer escenari, com us deia abans: que estiguem tant en una banda com a l’altra. Molts de nosaltres ens podem trobar en la situació d’estar pagant una hipoteca i tenir uns estalvis i, tot i que molts cops el que ens passa pel cap és treure’ns la càrrega del deute de sobre, pot ser que no sigui el més eficient. Val realment la pena quedar-se sense estalvis o és preferible que tinguem els diners invertits i aquest rendiment ens compensi el que hem de pagar de més? Si mantenim uns estalvis ben invertits, podrem seguir dirigint-los cap al tipus d’actiu més adequat amb tipus alts o baixos. Per contra, si ens en desfem, solucionem un problema de curt termini i ens quedem sense marge de maniobra davant d’un canvi d’escenari.
No sabem fins quan durarà aquesta situació perquè depenem de l’evolució de la situació econòmica, de la inflació i dels Bancs Centrals. Ara bé, considero que és una problemàtica prou important per no quedar-nos només amb el titular de cada dia i entendre bé el que realment vol dir. D’aquesta manera, podrem fer una bona planificació financera de cara al nostre futur.