Saps quina és la teva petjada de carboni personal?

Sopar en una terrassa, reservar un hotel per internet, marxar en cotxe a fer una ruta… Arribat l’estiu, és el moment de pensar –o somiar– a descansar i gaudir de bons moments amb amics i família. Són accions i activitats quotidianes que, sense que en siguem conscients, generen un impacte ambiental en forma d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). És el que s’anomena petjada de carboni personal.

La petjada de carboni personal abasta el total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle –principalment diòxid de carboni, a més de metà i òxid nitrós– generades per l’activitat quotidiana d’una persona. Així, hi podríem incloure el consum energètic a la llar, el transport, l’alimentació, la roba i fins i tot les nostres operacions bancàries, entre d’altres.

The Nature Conservancy assenyala que cada habitant del planeta genera una mitjana de prop de 4 tones l’any de CO2. A la comunitat veïna Catalunya, se situa en 8,4 tones i en el cas d’Andorra, la xifra volta les 7,2 tones segons les darreres dades disponibles. Només algunes xifres perquè ens fem la idea de què estem parlant: veure la televisió genera 35 kg de CO2 l’any; cada correu electrònic enviat suposa 4 grams de CO2; importar un plàtan o un alvocat es tradueix en 80 grams de CO2 per peça.

Per quantificar la petjada de carboni que generem podem recórrer a diferents plataformes en línia. A Andorra, per encàrrec de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Andorra Recerca + Innovació va crear una eina pròpia. Basada en una metodologia contrastada, també permet calcular les emissions en l’àmbit domèstic, les organitzacions i els esdeveniments.

Una altra plataforma molt coneguda en l’àmbit internacional és carbonfootprint.com, que analitza els nostres consums en habitatge (llum, gas, gasoli…), mobilitat (tipus de vehicle, quilòmetres recorreguts, carburant…) i altres activitats, com ara el consum de TV, compres de begudes i alimentació, roba i calçat, material informàtic, consum de material de paper (llibres, revistes, diaris…).

Conèixer, doncs, la nostra petjada de carboni personal pot ajudar-nos a prendre consciència de les implicacions en el medi de les nostres decisions i contribuir, de retruc, a modificar els nostres hàbits de consum cap a accions que contribueixin a reduir les emissions de CO2 i a aturar l’escalfament global, que segons tots els estudis vigents tant durament pot afectar el nostre país.

En aquest sentit, algunes de les mesures que com a ciutadans podem incorporar en el nostre dia a dia són:

• desplaçar-nos a peu o en transport públic sempre que sigui possible,

• comprar productes de proximitat,

• instal·lar il·luminació de baix consum,

• evitar deixar els aparells electrònics en mode d’espera,

• utilitzar productes reutilitzables o biodegradables, o

• evitar demanar justificants en paper al banc si podem accedir-hi des de la banca online.

No es tracta d’alliçonar cap lector, simplement de prendre consciència i actuar en conseqüència amb els valors personals de cadascú; moltes de les mesures aquí descrites no són actes inassolibles per la majoria de nosaltres, i si prenem com a referents els nostres ancestres, com a molts ens agrada fer, veurem que tot i l’evolució de l’últim segle podem aprendre molt del seu mode de vida.

L’Informe sobre Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial destaca que les principals amenaces per als dos anys vinents son la desinformació, els fenòmens meteorològics extrems, la polarització social, la ciberseguretat i els conflictes armats. Hem de ser conscients de la complexitat del món actual, però tot i això, la contribució a la solució d’alguns d’aquests problemes està a les nostres mans.