Perquè no tot el que brilla és or!

Com a professional del sector financer probablement m’haureu sentit a parlar de com ha evolucionat el mercat i de com l’oferta de productes financers ha crescut de manera exponencial (i segueix i segueix fent-ho). És una evolució marcada per la innovació, les noves oportunitats i la diversitat d’opcions. Però, alguna vegada us heu qüestionat com es trien els millors fons d’inversió en un mercat tan saturat? Per als que no ho heu fet, us animo a continuar llegint i descobrir per què no és or tot el que lluu. Arribats a aquest punt, ja us avanço que és aquí on entra en joc el paper del selector de fons.

La missió d’un selector, el Sherlock Holmes dels fons, és trobar el guanyador. Els selectors han de trobar una manera de diferenciar els millors fons dels mediocres, la qual cosa requereix temps i recursos significatius per investigar totes les opcions. El primer pas és l’anàlisi quantitativa, que ens permet identificar els que tenen un bon rendiment i que, a més, sigui consistent al llarg del temps. Avaluar el risc i la solidesa d’un fons és essencial per protegir el capital dels inversors.

A continuació s’examinen aspectes qualitatius com ara l’estil, la metodologia o la política d’inversió, una investigació detectivesca que ens ha de donar una visió clara i detallada tant del fons com de l’equip gestor. Això ens obliga també a construir relacions amb els gestors de fons i altres actors de la indústria, la qual cosa és clau per obtenir informació de primera mà i de màxima fiabilitat i detall.

Aquesta relació esdevé de gran importància no només en el procés de selecció sinó també per a l’últim pas, no per això menys important, que és el monitoratge continu. Un cop que els fons han estat seleccionats i posats a disposició dels nostres equips, s’ha de fer un seguiment de tots els aspectes clau, tant quantitatius com qualitatius, per assegurar que continuïn complint els objectius establerts i per minimitzar els possibles riscos no inherents al mercat, controvèrsies per males pràctiques, una fugida de l’equip gestor o un canvi en el procés d’inversió.

És una tasca àrdua, no exempta de dificultats! Per si no n’hi hagués prou amb discernir els millors entre els més de 80.000 fons d’inversió domiciliats a Europa, els selectors ens enfrontem a un altre gran repte: intentar satisfer els diferents equips de gestió. Perquè no té les mateixes necessitats un assessor financer que un inversor institucional, com tampoc no són les mateixes les d’un client nacional que les d’un estranger. Equilibrar i satisfer les necessitats específiques de diferents regions i clients com a grup de vegades pot convertir-se en una tasca aclaparadora, però és tan important escollir el millor producte dins de la seva categoria com tenir clar quins són els nostres objectius.

Actualment ens servim de diverses eines. La més recent és la intel·ligència artificial, que podria redefinir i facilitar l’anàlisi de dades per a la selecció i el seu monitoratge. Adaptar-se a aquestes tecnologies mentre es manté el judici humà és un desafiament clau que sens dubte haurem de continuar treballant.

Breument, els selectors de fons d’inversió exerceixen un paper determinant en l’àmbit financer, actuant com a pont entre els inversors i el vast món de les opcions d’inversió. Tot i enfrontar-se a nombrosos desafiaments, el toc expert i la capacitat d’anàlisi són fonamentals per guiar els inversors cap a decisions més informades i estratègiques. No tinc cap dubte que la feina del selector continuarà sent essencial en la recerca del fons perfecte en un món financer cada cop més complex.