Pla de Govern per reordenar el sistema de línies de bus nacional
El nou pla renovarà el model de transport públic amb la incorporació de les noves tecnologies i la millora de la senyalització i les parades
El ministre d’Administració Pública, Transport i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va presentar ahir el nou model de concessió de transport públic a tots els cònsols en la reunió que es va celebrar al comú de Canillo. Acompanyat del responsable de Transports, Nicolau Obiols, i de l’assessor David Astrié, el ministre va informar els reunits de l’abast del planejament, que s’ha de resoldre “amb certa celeritat”, segons va assegurar el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, després de la trobada. La voluntat d’Alcobé és que el nou pla de transport públic reordenat, que ha de permetre renovar un model de línies d’autocar que és molt obsolet, estigui plenament operatiu el setembre d’aquest any. Segons Mandicó, serà “un sistema nou” que “realment hauria d’aportar unes millores en el transport públic que tenim actualment”.
Noves tecnologiesSegons ha pogut saber el Diari, serà un model nou, completament renovat, basat en un sistema que integri totes les línies d’autocar del país en l’àmbit, també, tarifari. Així, es millorarà la prestació del servei a l’usuari pel que fa a senyalització i parades. Les parades de bus incorporaran nous ginys tecnològics per informar, per exemple, de totes les freqüències i de quan arriba el proper bus. El criteri que ha prevalgut, i que ja va avançar Alcobé, és la reordenació de les línies de bus interurbà en tres lots corresponents a les tres valls d’Andorra. A banda, es renovarà la concessió. El ministeri de Transports està treballant en l’elaboració del plec de bases per treure el servei a concurs amb un horitzó d’inversió a llarg termini, de deu a quinze anys. Alcobé va explicar també en la reunió de cònsols d’ahir que el conegut com a pla Engega 0e, que consistirà en subvencions per a l’adquisició de vehicles híbrids o elèctrics, es començarà a implementar a final de març. El pla tindrà per a aquest any un pressupost d’un milió d’euros amb la previsió, no obstant això, que tingui continuïtat durant dos anys més. D’aquesta manera, s’hi destinaran tres milions d’euros a través de les respectives partides plurianuals. Mandicó va assegurar que “tot vehicle elèctric estarà subvencionat”, si bé va assenyalar que encara no s’ha decidit la quantia de les subvencions. Amb tot, va afirmar que “és impossible” que l’ajut iguali la diferència de preu que hi ha entre un vehicle convencional i un d’elèctric. Segons va detallar el cònsol canillenc, els comuns s’han compromès a cedir places d’aparcament gratuïtes per als cotxes elèctrics i llocs per als punts de càrrega.
35.000 EXPEDIENTS NO TRAMITATS
Els comuns tenen pendents de tramitar un total de 35.199 expedients. Segons els ha donat a conèixer la Batllia, Andorra la Vella té 12.000 expedients sense tramitar, la Massana 5.800, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria 5.200, Encamp 4.500, Canillo 1.100 i Ordino 900. El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, va explicar ahir que ara la tasca de les corporacions serà analitzar, fins al maig, els documents per saber quins estan a punt de caducar i “avaluar quin impacte sobre els comuns tindrà el retorn d’aquests expedients”. “Estem dins dels terminis per poder tirar endavant aquests expedients”, va dir.
ELS CÒNSOLS DEMANEN UNA LLEI QUE REGULI ELS SOUS DELS CÀRRECS POLÍTICS
Els cònsols majors d’Encamp i Canillo, Jordi Torres i Josep Mandicó, van coincidir ahir a demanar una llei que fixi quina remuneració econòmica han de percebre els càrrecs polítics tant dels comuns com del Govern i del Consell General. “Seria interessant que en aquest país sabéssim què hi ha a cada lloc”, va sentenciar Mandicó, i va defensar una llei “que englobi els salaris” de tots els càrrecs públics. El cònsol canillenc va assegurar que la graella salarial dels mandataris locals “no serveix de gaire cosa” i en aquest sentit va manifestar que “hem de trobar una fórmula que d’una vegada per totes acabi amb aquests inicis de legislatura”. “Si això estigués marcat per llei no hi hauria aquesta discussió”, va reblar. De la seva banda, Torres va apostar per una norma “que reglamenti de quina manera s’han d’establir els salaris”. Segons va argumentar, la llei “ens facilitaria la feina a tots i tothom quan entrés sabria quin és el salari que li pertoca i s’haurien acabat els debats”. El cònsol, que ha protagonitzat la darrera polèmica al voltant d’aquest afer apujant-se el sou i renunciant-hi després, es va voler mostrar contundent i va manifestar que l’impuls d’aquesta llei hauria de ser una de les competències de la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, per a aquest mandat.