Govern no es planteja rescatar Camprabassa
Martí afirma que és “conscient” de la difícil situació financera de la corporació i promet “solidaritat” per buscar “solucions conjuntes”
La trobada amb els cònsols Josep Vila i Julià Call va estar marcada per la difícil situació financera que travessa el comú, de la qual Martí va afirmar ser-ne “conscient”. Per aquest motiu, va assegurar que des de l’executiu hi haurà “solidaritat” per “buscar en positiu solucions conjuntes”, de la mateixa manera que al seu dia es va ajudar la Massana amb EMAP. El cap de Govern va descartar, però, que la fórmula del rescat es contempli per a Camprabassa. “Una parròquia com la Massana va tenir dificultats, va tenir la sensibilitat d’explicar-ho, i dins del que vam poder vam ajudar”, va recordar Martí. Hi va afegir, però, que a Sant Julià “no hi ha els mateixos problemes”, perquè “la situació no és la mateixa”. D’aquesta manera, va indicar que “no s’ha parlat de la possibilitat d’un rescat”, i que les solucions que es puguin aplicar per ajudar la corporació a eixugar el deute es concretaran un cop es tingui un coneixement acurat de quin és l’estat de les finances. Va advertir, però, que “el Govern també té dificultats per quadrar els seus comptes”, igual que “d’altres parròquies”. “Ganes de resoldre problemes”De la seva banda, Josep Vila va ressaltar que “la reunió ha servit per manifestar una voluntat, una bona fe, unes ganes de resoldre problemes” als quals “no podem donar solucions ara” perquè primer “hem de fer la diagnosi i veure quins són importants i quins podem solventar”. I va agregar que “malament aniríem si li donéssim un medicament a una persona quan encara no hem acabat de saber quina malaltia té”. Tant Vila com Martí van reconèixer que el trencament de l’habitual ordre protocol·lari en la ronda de trobades no és casual. “Hi ha un simbolisme, perquè volem demostrar la nostra solidaritat amb la parròquia”, va indicar el cap de l’executiu. “La situació financera de Sant Julià no és fàcil”, va agregar, “i si una parròquia ho passa malament, tot l’Estat se’n ressent”, va destacar. El cònsol, al seu torn, va ironitzar amb el fet que Martí “no ha seguit un protocol de parròquies, però sí un protocol de problemes, i ha intuït que el problema més gran era a Sant Julià”. En un altre ordre de coses, Martí va explicar que, en les properes setmanes, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres?Falcó, es reunirà amb tots els comuns per conèixer quines són les prioritats dels cònsols en matèria d’inversions, i d’aquesta manera començar a preparar els pressupostos per a l’any vinent. El cap de Govern va assegurar que “estem disposats a posar tots els esforços en les reclamacions que siguin legítimes”, però que els mandataris comunals no podran “demanar per demanar, sinó que al darrere hi haurà d’haver demandes que estiguin raonades i siguin racionals”. Així, no va voler avançar si es prendrà en consideració l’acabament de les obres del vial de Sant Julià. Martí va insistir que “hi pot haver una caiguda dels ingressos el 2016”, de manera que “el que cal és avançar-se a prendre algunes decisions per poder fer un pressupost per al 2017 que sigui prou equilibrat i que faci front a les inversions”. Va voler deixar clar que “no es dirà que sí a tot”, perquè “no es poden prometre coses que no es poden finançar. Les inversions han de ser productives”, va subratllar tot seguit. La ronda de reunions prosseguirà aquest matí amb la visita de Martí i Naudí als cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i Marc Pons. El cap de Govern va precisar que la resta d’entrevistes es duran a terme durant la setmana. que ve.
TREBALL CONJUNT AMB ELS COMUNS
La secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, va apostar ahir després de la reunió amb els cònsols de Sant Julià que el procés per redefinir el model de competènces i transferències es desenvolupi de manera molt estreta amb les corporacions comunals. “Caldrà un intercanvi d’informació per saber les especificitats de cada parròquia”, va ressaltar. “Haurem d’avaluar-ho i asseure’ns per veure el tipus de repartiment i el sistema de compensació per equilibrar impactes o tributs”, va afegir. “Serà molta feina, però s’intentarà fer-la sempre conjuntament”, va assegurar.