El Tribunal Superior torna a donar la raó al comú en l’afer de la mútua
La justícia desestima el recurs dels urbans i insisteix que la paraula ‘nogensmenys’ permet optar per una mútua privada
47607.jpg
Primer va ser la Batllia, després el Tribunal de Batlles i ara ha estat el Tribunal Superior qui ha desestimat el recurs presentat pels urbans per l’aplicació de la retenció de l’1,5% del sou (uns diners que es destinen a fer les aportacions al fons). La sentència, a la qual ha tingut accés el Diari, exposa que en cap cas es pot considerar vàlida l’argumentació dels agents que l’ordinació comunal de creació del fons mutu vulnera l’article 36 de la Llei dels agents de circulació, ja que afirma que la normativa “contempla els dos sistemes de prevenció” –la contractació d’una pòlissa d’assegurances amb la prohibició expressa de repercutir-ne o descomptar-ne el cost del salari o la contractació d’un sistema propi que es nodreixi a través d’una cotització complementària que retindrà el comú de la nòmina– “i correspon al comú optar per un o altre”.
Sense marge per interpretarDe fet, el Tribunal Superior assegura que l’article 36 de la llei “és clar i no ofereix gaire marge a la interpretació”. I arribats a aquest punt és on es torna a citar l’adverbi nogensmenys. La paraula clau que ja va servir al Tribunal de Batlles per desestimar el primer recurs dels urbans. A la sentència s’especifica que, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, aquesta paraula significa “sense que sigui obstacle allò que s’acaba de dir o que queda sobreentès”. Així doncs, es considera que “està dient clarament que poden optar per un o altre mecanisme, ja que la primera possibilitat es preveu sense perjudici de la segona”. I insisteix: “No es pot afirmar, com defensa el recurrent, que la creació d’un sistema propi de protecció quedi reduït al supòsit d’impossibilitat de subscripció d’una assegurança.” Per últim, la sentència recull la consideració dels urbans que manifesten que la incorporació a una mútua ha de ser voluntària i, en cas contrari, es vulneraria el dret d’associació reconegut per l’article 17 de la Constitució. El Superior, referint-se a una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 1995, manifesta que és “admissible l’adscripció obligatòria a una entitat creada pels poders públics, sempre que aquesta tingui per objecte la satisfacció d’una finalitat pública i, a més, sigui necessari el caràcter obligatori de l’afiliació per tal d’obtenir aquesta finalitat”. Així, s’afegeix que el fet que existeixin les dues opcions de cobertura “no posa en qüestió la finalitat pública que es pretén assolir”, que, a més, la incorporació del conjunt d’agents de circulació a un d’aquests sistemes és necessària per donar compliment a les previsions legals, i que en tot cas no es tracta d’una associació privada voluntària, sinó de la creació d’un ens públic que ha de satisfer les finalitats previstes a la llei. Per tot plegat, es denega la petició que es plantegi un procés incidental d’inconstitucional sobre l’article 36 de la llei i es desestima íntegrament el recurs d’apel·lació presentat pels agents, confirmant així la sentència del Tribunal de Batlles. L’actuació del comú, així, torna a quedar avalada. Cal recordar que la mútua per donar coberutra mèdica del 100% als agents de circulació es va posar en marxa el gener del 2015 i el reglament preveu que els treballadors hagin de cotitzar un percentatge d’entre el 0,5% i el 3% (per ara s’ha fixat en l’1,5%) i que si el fons de les aportacions assoleix els 48.000 euros, els agents podran deixar de cotitzar. La gestió va a càrrec d’una comissió formada per la cònsol major, dos agents, un conseller de comú, el director de recursos humans, l’interventor i un membre del sindicat.