El TC ordena fixar en tres mesos la indemnització per l’expropiació en el ‘cas Vilars’

Ara s’hi ha pronunciat el Tribunal Constitucional que, en resposta al recurs d’empara formulat per Vidal i Guillán, ha resolt que hi ha vulneració del dret a un judici de durada raonable, atès que “més de deu anys després d’haver-se fet efectiva una expropiació encara no han estat fixades, ni satisfetes, les indemnitzacions”. El TC no només reconeix la vulneració de drets, també ordena que en el termini de tres mesos després de la publicació de la sentència (és a dir, a comptar des d’ahir) es convoqui la comissió d’expropiació per tal que es determinin les indemnitzacions. Tanmateix, la resolució admet que els dos recurrents tenen dret a ser també compensats econòmicament “pels perjudicis soferts per la dilació en l’execució de la sentència”. El cas Vilars es remunta al maig de l’any 2003 quan el Tribunal Superior va ordenar l’enderroc de part dels edificis Vilars I i II?en constatar que superaven l’alçada permesa per la normativa urbanística. El carrer on es trobaven situats els immobles no tenia, en tota l’extensió, l’amplada mínima de 8 metres exigida. Per resoldre la situació i eixamplar la via el comú d’Escaldes va iniciar un procés d’expropiació, afectant les propietats de Vidal i Guillán. A final del 2014 el Consell General avalava tot el procés declarant d’utilitat pública l’obra d’eixamplament. Els dos propietaris van endegar un plet judicial que va culminar a Estrasburg. El Tribunal europeu els va donar la raó i va condemnar l’Estat concloent que no s’havia respectat el procés degut en no haver-se executat la sentència que instava a l’ender­roc parcial dels edificis. En paral·lel s’havia de fixar la indemnització per l’expropiació. No hi va haver acord en el tràmit de conciliació i el batlle va constituir la comissió d’expropiació. L’any 2006 la comissió resolia que José Guillán havia de ser compensat amb 32.145 euros i Vidal amb 9.287. Ambdós, en desacord amb les quantitats, van recórrer a la justícia, que els va donar la raó. La sala administrativa del Superior va ordenar a la comissió que fixés una nova indemnització. Aquella decisió té data de 17 de maig del 2012. Dos anys després es va celebrar un acte de conciliació que no va servir per arribar a una entesa. I des de llavors no s’ha produït cap nova actuació. El Constitucional apunta que la darrera sentència del Superior no s’ha executat gairebé quatre anys després i atribueix la dilació a fer-ho “a la passivitat en la diligència en la presa de les decisions cor­responents”. La fiscalia també s’havia mostrat favorable a l’empara sol·licitada.