Els fallaires dels Pirineus crearan una associació d’àmbit internacional
A l’ens hi haurà representació estatal, municipal o comunal a més de totes les entitats, i la voluntat és que estigui enllestit a finals d’anySCada
48541.jpg
Un dels projectes que hi ha en cartera és la creació d’una associació internacional de fallaires. Ara bé, la diversitat pel que fa al lideratge de les festes –hi ha zones com a França on són els ajuntaments qui porten la veu cantant, mentre que en el cas d’Andorra és l’associació qui ho lidera– a més de les diferències quant a les estructures administratives de cada territori, fa necessari que totes les parts es posin d’acord, primer, en quina és la representació que hi ha d’haver a l’ens. Així doncs, la idea és que l’associació, que es preveu que pugui quedar configurada a finals d’aquest any tingui tres nivells de representació: estatal, municipal o comunal i les associacions que tal com va assenyalar el delegat del Consell General d’Aran, Jep de Montoya, “són la base que manté l’estructura”. A més, en algun cas, com a França, serà imprescindible que prèviament a la integració en aquesta nova entitat es faci un procés de fusió de les tres comunitats de comuns que tenen tradició fallaire. Un procés que segons va detallar la responsable de Cultura i Patrimoni de l’ajuntament de Bagnères de Luchon, Michele Cau, es culminarà a principis de l’any que ve. De la seva banda, el president de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, Santi Sánchez, va apuntar la possibilitat que en el cas d’Andorra es pugui crear una taula nacional de fallaries amb la participació dels comuns i del Govern. D’altra banda, el tècnic de l’Associació de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, Xavier Pedrals, va indicar que “a una hora o altra haurà d’aparèixer un comitè científic” que ajudi a analitzar cada festa i determini si s’ajusta o no a la tradició. “Hi ha molts pobles que volen recuperar les falles, però cal establir uns criteris”, va assegurar Sánchez. Precisament, per preservar l’essència de les festes també s’ha acordat que cada poble treballi en un protocol d’actuació per a les associacions i mesures a prendre per no desvirtuar la festa. El comitè, amb representants de Catalunya, Aragó, França i Andorra, també ha treballat en l’elaboració d’un logotip que representi totes les celebracions. Actualment hi ha 63 pobles que comparteixen la tradició de les festes del foc, però després que la Unesco les declarés patrimoni de la humanitat ja hi ha nous indrets que han posat de manifest la voluntat de recuperar la tradició.
GESTIÓ DE LES MASSES EN ELS BÉNS DE LA UNESCO
Els representants de diferents béns culturals declarats patrimoni de la humanitat han debatut aquest dissabte a la tarda, convidats per la comunitat fallaire, sobre les conseqüències que els ha comportat la declaració per part de la Unesco sobre la gestió que cal fer de la gent que hi acudeix i si cal posar límits a les festes. Amb tot, el gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Guillem Soler, i l’estudiós de la Patum de Berga, Ramon Felipó, van assegurar que el boom de públic els va arribar abans de la declaració i que, en tot cas, aquesta distinció els ha servit per establir uns criteris de qualitat i rigor de la tradició. Felipó va assegurar que la declaració “no ha alterat la festa” i va reconèixer que fins i tot hi ha actualment una inflexió a la baixa de visitants, perquè moltes persones ja hi han passat i pel fet que en molts llocs de Catalunya es fan festes de format similar. Durant la taula rodona, moderada pel periodista i fallaire Albert Roig, també va intervenir Lluís Obiols, representant del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, que va admetre que en el cas d’aquesta festa és difícil aconseguir més repercussió perquè només se celebra la nit de Nadal, però considera que després de la declaració de la Unesco, “és fonamental mantenir l’essència bàsica de la festa”. De la seva banda, la directora del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simón, va afirmar que és més fàcil de conservar o divulgar una festa que no pas un patrimoni material com és la vall. Així, considera que la Vall del Madriu “és la gran desconeguda d’Andorra”, ja que hi ha dificultats per donar-la a conèixer i conscienciar la població, els polítics i els actors que hi tenen interessos. Pel que fa als visitants, va puntualitzar que el seu augment s’ha de fer de manera sostenible, perquè els turistes no tinguin una influència negativa en el patrimoni. Pel que fa a les falles es va destacar que són complexes de gestionar perquè es tracta d’una comunitat molt àmplia.