La capital va mantenir les cobertures mèdiques per evitar retallades
L’anterior corporació va prescindir de la pòlissa d’assegurances per cobrir les baixes perquè era més cara que assumir-ho l’administració
Els membres de l’antic consolat es van trobar aquestes situacions i malgrat que hi havia la voluntat de posar-hi remei es va decidir no tocar-les per evitar més retallades salarials. En aquest sentit, les fonts de la majoria comunal consultades van recordar que “vam congelar salaris i vam treure el GAdA, si a més hi haguéssim afegit això potser hauria estat massa. Era tocar beneficis socials en una època de retallades”. Amb tot, van indicar que les cobertures mèdiques complementàries (l’anomenat PIAM) o el fet que es pagués el salari complet en cas de baixa als treballadors que són anteriors a l’1 d’abril del 1990 són qüestions que en alguna ocasió es van arribar a parlar amb el Sindicat de Treballadors del Comú (Sitca). Les mateixes fonts van assenyalar que el que fixa l’ordinació comunal és que en aquests casos els treballadors haurien de fer una aportació per cobrir aquest 100% de cobertura mèdica, “però això no s’ha demanat mai”. D’altra banda, la corporació va arribar a contractar una pòlissa externa amb una companyia d’assegurances per a aquestes cobertures, però finalment se’n va prescindir. “Era més cara la pòlissa que assumir-ho nosaltres”, van assegurar les fonts, afegint que fins i tot s’havia arribat a plantejar la regulació del PIAM juntament amb les prejubilacions en alguna junta de govern, però alguns consellers s’hi van mostrar en contra. Altres fonts consultades, en canvi, van assegurar que no tenien constància que en cap cas aquesta situació hagués arribat a la junta de govern, insistint que sovint les propostes no es debatien, sinó que les decisions ja estaven preses amb anterioritat a les reunions. Per últim i pel que fa als treballadors que s’havien reubicat i se’ls havia mantingut un sou per sobre del que els correspondria a la graella salarial, les fonts de l’anterior majoria van indicar que encara que es canviï d’ubicació un funcionari “no se li pot rebaixar el sou si no se li obre un expedient”. En aquest sentit, van defensar que els empleats que van canviar de lloc de treball mantinguessin la mateixa retribució que en el lloc anterior, contràriament a allò defensat pel tribunal.