Recerca de captacions d’aigües subterrànies
A la primavera del 2017 es tindrà una autonomia de subministrament de 38 hores
Va ser un dels temes en què més van insistir els assistents a la reunió de poble que el comú d’Escaldes-Engordany va organitzar ahir al vespre per informar del subministrament d’aigua a la parròquia i, finalment, van arrencar el compromís del president de Capesa. Eduard López Mirmi va assegurar que es faran estudis per tal de trobar noves captacions d’aigua a la parròquia. “S’han de fer estudis geològics per trobar més captacions i si pot ser subterrànies. I ho implementarem”, va assegurar López. Precisament, aquesta havia estat una de les demandes fetes en el torn de preguntes per l’actual consellera de la minoria del PS, Cèlia Vendrell. Amb tot, al llarg del vespre, el president de Capesa va deixar clar que “el problema que tenim no és d’aigua, sinó d’autonomia”. En aquest sentit, després de fer un repàs de les millores fetes per evitar la terbolesa a l’aigua, també va parlar de les accions futures. Entre elles la construcció de dos dipòsits. El primer, va explicar el cònsol menor, Marc Calvet, estarà enllestit el juliol d’aquest any i donarà una autonomia d’unes 22 hores amb un consum mitjà. El segon, es podrà utilitzar a la primavera del 2017 i llavors, amb tot l’estocatge d’aigua que hi haurà, l’autonomia arribarà a les 38 hores, sempre que hi hagi un consum mitjà. D’altra banda, en aquest darrer dipòsit s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar-hi una nova ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) que permetria utilitzar la floculació, un procés químic que acumula les partícules d’argila per facilitar-ne la decantació i el filtratge. López Mirmi, però, va indicar que s’està pendent dels estudis d’idoneïtat. També va avançar que s’ha arribat a acords amb el ministeri de Salut per tal de dur a terme nous sistemes d’analítiques de control. Es tracta de mètodes més moderns i ràpids que els actuals, fet que permetria tenir resultats en divuit hores i no haver d’esperar entre 3 i 4 dies, com fins ara, per detectar si l’aigua és apta per al consum de boca.