“L'estocatge actual d'aigua per a 17.000 habitants és ridícul”

El representant liberal repassa els primers mesos de mandat. Reconeix que per ara poden treballar conjuntament amb la majoria, si bé reclama més celeritat per fer les interconnexions per l’aigua i més implicació per treure profit de la vall del Madriu.

Han passat cinc mesos des de les eleccions. Llavors parlàvem d’aigua i ara torna a ser el tema estrella.

Han arribat les tempestes de primavera, els desgel i ha passat el que tothom pensava que passaria. La zona de Claror està inestable, tots els fangs i llims que van quedar al descobert al juliol han aflorat i l’aigua segueix arrossegant aquestes partícules i les du cap als dipòsits.

S’ha fet una bona gestió del problema des del comú i Capesa?

Des del juliol s’han fet coses, però el problema és que hi segueix havent un únic punt de captació a Escaldes. Ha estat els darrers vint anys que s’haurien d’haver fet els deures, no ara de pressa i corrents. Sé que ja hi ha hagut algunes negociacions, però per exemple, caldria anar molt més ràpid amb les interconnexions parroquials, sobretot amb Andor­ra la Vella.

A llarg termini són partidaris de buscar altres captacions?

Fer el dipòsit és prioritari perquè tenir un estocatge de 800 metres cúbics per a una població de 17.000 habitants és ridícul. Però també cal seguir treballant amb les interconnexions i apostar de forma decidida per noves captacions. A Andorra la Vella tenen quatre punts de captació quan fa vint anys ens demanaven a Escaldes poder-se connectar a la zona del Madriu per no dependre d’un únic punt de captació. Ells ara han fet els deures i nosaltres els tenim a l’aigüera. Evidentment que pensem que cal trobar alternatives de captació, ja sigui per fer venir l’aigua de Ràmio o del freàtic.

Políticament, quin balanç fa dels primers mesos de mandat?

En l’àmbit polític des de la minoria no tenim gaire queixa del tracte rebut. Hem tingut força informació i en temes com el de les competències i transferències sabem que tot just s’ha començat a treballar i per tant és lògic que poc ens en poguessin informar. Ja ens han dit que properament ens faran partícips de les negociacions, tot i que s’ha avançat poc. A banda d’això, estem integrats en totes les comissions.

Fins ara no s’han vist grans diferències.

De moment és molt planer, tampoc hi ha hagut cap decisió conflictiva a prendre. S’han aprovat pressupostos, vam ser dels primers que vam aprovar el nou pressupost amb la nova regla d’or, les finances estan força sanejades, s’està fent contenció de la despesa com hauríem fet nosaltres, etcètera. Fins ara poca cosa hi ha hagut per poder aportar opinió.

En l’última edició del dia Vivand es va apuntar la possibilitat de fer accions conjuntes amb Andorra la Vella. Què li sembla?

Està clar que en projectes com el de Vivand que s’hi adhereixi la parròquia d’Andorra la Vella només pot ser un èxit. Hi sortirem guanyant ambdues parròquies. Mai s’ha de veure Andorra la Vella com un rival, tot el contrari, sumaríem. Ara ja és el principal pol comercial i turístic i l’únic que faltaria seria engrandir-se i les dues parròquies hi sortirien guanyant.

Anem de cara a l’estiu i vostès sempre han reclamat més aposta pel Madriu. Què els semblen els resultats de l’estudi de càrrega turística?

L’estudi donava aproximadament una capacitat de 1.000 persones per dia, quan actualment estem en 18.000 persones a l’any. Estem moltíssim per sota del que podria arribar a acollir la vall. Nosaltres creiem que no només el comú d’Escaldes, sinó que cap dels quatre implicats acaben d’apostar ni creure que és una zona molt important per créixer en l’àmbit turístic.

Tenen pendent de definir l’accés.

La cònsol ens va dir que al juny potser tindrem notícies. És un tema pendent des de la declaració com a patrimoni i sabem que és un tema conflictiu. Els cortalans volen accedir a casa seva i la gent que governa hauria de dir alguna cosa. No es pot dilatar més la decisió de si hi ha un accés rodat o no i si és rodat sota quines condicions. De fet la Unesco també ens ho reclama. En cap cas ens diu no a res, sinó que presentem una proposta perquè la puguin aprovar. És una qüestió delicada que políticament pot afectar, però cal ser valents i prendre una decisió al respecte.

En quin punt es troba el comitè local del partit? Després de les eleccions han guanyat o perdut gent?

El comitè s’ha estructurat fa cosa d’un mes i tenim gent amb ganes de treballar. Passades les eleccions hi va haver gent que es va quedar a casa i al revés. Però hi ha hagut més incorporacions que pèrdues. Tenim un equip d’unes 15 persones que treballa de forma fixa en el comitè i hi ha ganes de créixer. Hi ha hagut un canvi i tenim molta gent jove.