Reportatge
L'inici de les pastures
És una llarga tradició i hi ha la voluntat i el convenciment que cal conservar-la. Es tracta de la benedicció del bestiar, que es fa cada any per aquestes dates a Setúria. Una festa que dóna el tret de sortida a la temporada de pastures. Ahir, una cinquantena de persones es van reunir per celebrar l’acte i, com també és tradició, omplir la panxa.
La meteorologia, però, va jugar una mala passada. La benedicció es va fer a tocar de la carretera del coll de la Botella, sense baixar als prats ni estar envoltats de vaques, mentre que l’àpat habitual es va celebrar a les instal·lacions de la Caubella. Tot i que durant la cerimònia el temps va aguantar, la pluja d’una estona després va demostrar que la decisió de canviar la ubicació va ser correcta.
L’encarregat d’oficiar cerimònia va ser el mossèn d’Ordino, Joan Fenosa, en lloc del de la Massana com és habitual. El cònsol major de la parròquia, David Baró, es va felicitar pel fet que s’hagi mantingut el nombre de professionals que hi ha a la Massana respecte d’anys anteriors. En concret n’hi ha catorze. “És una bona notícia perquè en l’entorn a vegades està disminuint i s’ha d’agrair l’esforç que fan.”
Aquesta temporada ha començat amb una bona notícia, com és l’increment del nombre de caps de bestiar. Per les muntanyes massanenques hi pasturaran 1.852 animals, dels quals 1.439 són ovins i 413 entre equins i bovins. El nombre d’ovelles, de fet, s’ha doblat respecte d’altres anys “per un ramat que ha vingut en itinerància”, va apuntar el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sergi Gueimonde. Això ajudarà en la neteja del sotabosc, un aspecte important “per a la bona salut dels boscos i també per prevenir incendis”, va indicar.
Un dels veterans de les pastures a Setúria és Guillem Areny, de Cal Teixidó. La seva família fa més de cent anys que s’hi dedica i ell ho ha fet “tota la vida”. A la recta final de la seva etapa professional es va mostrar convençut que “sempre, sempre” tindran bestiar. “És una tradició de la casa”, va assegurar satisfet perquè té relleu generacional en el fill. De cara al futur fins i tot es mostra optimista, ja que creu que la situació és millor ara que anys enrere “perquè no hi ha tant bestiar” i hi ha més terreny per als animals.