Administració
Govern admet que potser haurà de pagar pels dossiers de deutes prescrits
El ministre Espot explica que si no s’han cobrat pel “funcionament anormal de la Justícia”, les arques de l’Estat ho hauran d’assumir
El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va admetre ahir que el Govern potser haurà de pagar pels expedients administratius prescrits a la Batllia si finalment els comuns reclamen davant la Justícia per recuperar aquests diners. Després de reconèixer que els comuns tenen dret a reclamar la recuperació dels calés no cobrats, Espot va assenyalar que malgrat que la demanda no aniria contra el Govern, aquesta es vehicularia a través d’un funcionament anormal de l’administració de justícia i les eventuals indemnitzacions que es podrien pronunciar serien a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
“Qualsevol reclamació és legítima i, evidentment, si ells han tingut un deteriorament econòmic a conseqüència del fet que determinats expedients han prescrit, poca cosa hi pot dir el Govern”, va indicar el ministre, que hi va afegir que “caldrà demostrar que realment han prescrit pel funcionament anormal de l’administració de justícia”.
Espot va recordar que amb la posada en marxa del saig i amb la possibilitat que ara tenen els comuns de dur terme les execucions directament, existeixen els mecanismes per evitar fets similars. “Això no tornarà a passar amb la desjudicialització de les execucions”, va assegurar el titular de la cartera de Justícia. “Ara, cadascú serà responsable de les seves execucions i cadascú disposarà d’instruments suficients per poder executar de forma deguda els actes administratius i tant de bo sigui l’última vegada que això es posi sobre la taula”.
Espot va fer aquestes declaracions ahir al matí abans de la inauguració d’un col·loqui internacional sobre les fonts externes de dret en què també va participar el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall. Preguntat sobre la reclamació dels comuns, va admetre que tenen dret a fer-ho i va lamentar que “fa una mica de gràcia que pel fet que la gent no pagui, ho acabi pagant el Govern i, en definitiva, ho acabem fent entre tots”. A més, va explicar que la Batllia, un cop arxivats els expedients prescrits, n’ha enviat als comuns entre 4.000 i 4.500 encara vigents.
TROBADA DE CONSTITUCIONALISTES INTERNACIONALS
Una trentena de magistrats de tribunals constitucionals i professors de dret constitucional provinents d’Europa, Amèrica del sud i Àfrica van participar ahir en la primera de les dues jornades del col·loqui Els reptes de la interpretació i de l’aplicació dels drets, organitzat pel Tribunal Constitucional (TC). Segons va explicar la presidenta d’aquest organisme, Laurence Burguorgue-Larsen, durant els dos dies de col·loqui els especialistes, reunits en un cèntric hotel d’Andorra la Vella, analitzaran com les jurisdiccions nacionals assimilen els fonaments de drets generats per institucions judicials externes, i com els sistemes judicials de cada país els incorporen i assimilen.
També s’explicarà el funcionament del Tribunal Constitucional, que, segons va indicar Burguorgue-Larsen, és molt diferent al d’altres estats, però té un mateix objectiu. “Els funcionaments són diferents, les composicions són diferents, les competències són diferents, però els desafiaments són idèntics. Com fer que la justícia vagi bé, que sigui ràpida i que sigui justa”, va assenyalar.
En el discurs amb el qual es va donar per inaugurat el col·loqui, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va destacar com Andorra, tot i que encara no ha acabat de codificar el seu propi dret, s’obre contínuament a fonts externes. Aquesta assimilació de drets supranacionals i l’existència de tribunals internacionals, com ara el de Drets Humans, és “molt important” perquè fan que aquests ordenaments jurídics “beguin de fonts externes i s’enriqueixin per via de conseqüència”.
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, va indicar que cada cop el dret és més internacional. “Els estats fan unes lleis i per sobre d’aquestes hi ha la Constitució. Però els tractats i convenis internacionals fan que el dret s’assembli més a tot arreu”, va explicar Casadevall.
El col·loqui, que avui es tanca, ha comptat amb una vintena de ponències i diversos debats entre els juristes participants.
