Reportatge
Abans de Meritxell
La tradició marca que cada primer dissabte del mes de setembre els encampadans es reuneixen a l’oratori de la Mare de Déu de les Bons per honorar la Verge. Una tradició que marca l’inici de les celebracions de la Diada de Meritxell, el 8 de setembre.
Abans de Meritxell
L’oratori de les Bons es va convertir ahir com marca la tradició en l’avantsala de la festivitat de Meritxell amb la celebració de l’aplec de la Mare de Déu de l’Oratori, que com assenyala el calendari es realitza el primer dissabte de setembre. I es fa amb la vista posada en el santuari de Meritxell, que el 8 de setembre, dijous, acollirà la festivitat de la patrona d’Andorra. Una trentena de persones van pujar ahir pel camí de les Bons per honorar la Mare de Déu a l’oratori construït just a la part de la muntanya en què es divisa per primer cop Meritxell. Mossèn Toni Elvira va dirigir una cerimònia en què els encampadans van cantar els goigs a la Mare de Déu, van fer pregària i una ofrena a l’oratori de les Bons. Entre ells la cònsol menor, Esther París, “filla de les Bons”, que va destacar que els ciutadans de la parròquia “tenim molta devoció a la Mare de Déu, sobretot els veïns de les Bons, que ens toca molt de prop”.
La història de l’oratori és prou coneguda. Diu la tradició que fa gairebé dos segles, el 1840, tres veïns del poble de tres famílies diferents estaven treballant la terra a l’estiu quan es va girar un forta tempesta. Uns llamps i trons de tal calibre que van espantar molt els tres homes, que van aixecar una pregària a la Verge assegurant que si Maria els guaria la vida aixecarien un oratori en el seu honor. Amb els anys, aquest punt del camí cap al santuari de Meritxell conserva la tradició de ser parada dels pelegrins que descansen i esmorzen en aquest espai. L’actual majòlica la va construir l’artista Ramon Argiles, que també va fer la de l’oratori de les Pardinyes. Una de les característiques de la Mare de Déu de l’Oratori és que es tracta d’una Verge maca. El mossèn que la va encarregar va demanar que aquesta Mare de Déu no copiés la fesomia de les verges romàniques, que normalment tenen un rostre molt tenebrós.