Martínez atribueix els problemes a Naturlandia a la gestió del comú Gil
El dissenyador de l’ecoparc afirma que s’han fet inversions no previstes i que “hi ha un desastre en l’àmbit organitzatiu"
Martínez atribueix els problemes a Naturlandia a la gestió del comú Gil
L’economista Gerard Martínez va dissenyar el projecte de Naturlandia que es va presentar el 2006 i va portar una part de la implementació del projecte. Una aposta “que conec molt bé”, afirma, i que defensa que pot ser rendible si es gestiona d’una altra manera perquè té molt clar el que ha fallat perquè estigui generant un dèficit constant. “El govern Gil-Torrentallé va aplicar inversions que no estaven finançades, s’han realitzat activitats i coses que no estaven previstes i després la manera com es fa la gestió, quant a la plantilla, no sé el desastre que es veu en l’àmbit organitzatiu”, especifica, és el que ha portat “que no funcioni”, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.
Entre les actuacions que s’han fet i que no figuraven al pla inicial esmenta l’atracció de l’Air Treck, que s’ha instal·lat al camp base “que no estava en absolut previst” i que contrasta segons el dissenyador de l’ecoparc amb el que es feia anteriorment. Recorda, així, que el projecte “va ser validat pel comú, validat en reunió de poble i es va dur a terme –inicialment– tal com es va fer i com es va presentar” i que el finançament es va fer mitjançant un augment de capital que va permetre recaptar 4,5 milions d’euros “i es van aplicar 4,4 milions, o sigui que els diners no es van gastar en la totalitat”, comenta. Martínez subratlla que amb aquesta operativa “el compromís estava cobert, es va fer un augment de capital per a una acció determinada i es va aplicar per a l’acció”.
GESTIÓ DUBTOSA DELS CÒNSOLS
El dissenyador de l’ecoparc assenyala que el parc d’animals, que ja es va executar en el mandat passat, “també estava finançat per l’augment de capital” i insisteix que el principal problema en els comptes de Naturlandia “és que la gestió [en referència als cònsols anteriors] pel que veig i les notícies que he llegit últimament és més que dubtosa, no saps on s’han passat els diners, no hi ha justificants, no hi ha comprovants i això és molt inquietant per a qualsevol accionista i en particular per al comú i per als ciutadans que han posat diners aquí, evidentment”.
Martínez afirma que sense haver entrat en els números al detall “sé que són pèrdues sistemàtiques i no he pogut valorar quina plantilla hi ha actualment i quina teníem prevista”. Apunta, però, que aquesta informació forma part del business plan que es va enviar a tots els lauredians i afegeix que el Tobotronc, “que és l’únic que funciona, també estava finançat en el seu dia i està portat més o menys com s’havia previst, no ben bé del tot però gairebé igual i veiem que és un recurs important per a Naturlandia i per a la parròquia”.
Gerard Martínez recalca que el problema que l’ecoparc de la Rabassa representa per a les finances comunals no és perquè el comú hagués de subscriure 2,3 milions en accions “si no perquè cada vegada hagi de cobrir un forat a causa d’inversions no finançades i a la rendibilitat pèssima a causa d’una gestió que semblaria ser molt dolenta que es fa”. I aposta per mantenir el parc obert “perquè és un atractiu important per a la parròquia i per al país però s’ha de racionalitzar la gestió de manera molt, molt clara”. En aquest sentit reitera que al business plan es preveia “una despesa molt controlada i racional que no s’ha assolit” i que quan visita parcs similars ha pogut comprovar que “la gestió no és idèntica, hi ha menys gent, més formada i qualificada”.
Considera l’economista que Naturlandia “és un producte turístic molt important” perquè la gent pot viure una jornada de natura a 2.000 metres i veure fauna salvatge per afegir que “s’ha de portar molt millor del que es fa”. I sense haver analitzat quines opcions de millora es podrien aplicar, precisa, “penso que hi ha coses a afegir i coses que s’haurien de limitar”. Entre elles es refereix a un projecte inclòs inicialment perquè els visitants poguessin fer nit al bosc, “dins del parc dels ossos i dels llops es preveia fer cabanes, són models que existeixen a Canadà” i emfatitza que requereix una inversió mínima i seria rendible econòmicament i com a element d’imatge. Conclou que es convertiria en un “exemple de diferenciació” amb efecte mediàtic que faria que es parlés de Naturlandia, d’Andorra i de l’aventura que suposa.
"AL POBLE NO HI HA RES"
El dissenyador de Naturlandia reflexiona sobre les queixes quan es diu que el parc no deixa res al poble. “Ho entenc, però és que a baix no hi ha res, hi ha una infraestructura hotelera gairebé inexistent, un comerç que es redueix més o menys a zero a part dels centres comercials que hi ha a la sortida del poble”, manifesta. Assegura que si no hi ha oferta, “si no donem arguments als turistes perquè es parin a Sant Julià no es pararan, actualment és un túnel, passes de Sant Julià perquè no hi ha cap raó per parar”. Recorda Martínez que el projecte inicial que ell va dissenyar preveia un telecabina des del poble al camp base i després més amunt “una inversió important que ara és inassumible però s’havia discutit per inversors privats de finançar-ho i hi havia aquesta possibilitat”. I com a fórmula d’èxit proposa que es pensi en la Massana, “és el model, quan es va fer el telecabina també hi havia molts detractors i ara al cap de setmana veus el pes del BTT al poble”.