SDP denuncia la instal·lació de les càmeres del Parc Central a l'APDA
Roca demana que l’organisme es pronunciï sobre si els sis aparells de videovigilància instal·lats infringeixen la llei
SDP denuncia la instal·lació de les càmeres del Parc Central a l'APDA
El coordinador local de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) d’Andorra la Vella, Delfí Roca, ha denunciat davant l’Agència Andorrana de Protecció de Dades les càmeres de videovigilància que el comú ha instal·lat al Parc Central per tal d’evitar actes vandàlics. La voluntat no és que es retirin els aparells, almenys d’entrada, sinó que l’organisme iniciï “les diligències per constatar aquests fets i si això incompleix la llei de Protecció de Dades d’Andorra”. Roca va manifestar ahir en roda de premsa que “volem un pronunciament oficial per una institució independent i volem denunciar i impulsar que aquest tema quedi regulat per llei”. És a dir, “crear un debat polític” sobre la idoneïtat, o no, que es posin càmeres de seguretat en espais públics.
Roca va valorar que un cop es resolgui la denúncia “com a mínim tindrem un dictamen sobre el qual els nostres consellers generals tindran una base per poder fer actuacions” a l’hora de posar damunt la taula arguments per al debat de la nova llei. La legislació vigent data de l’any 2003, tot i que a l’abril l’Agència Andorrana de Protecció de Dades va emetre unes recomanacions sobre la instal·lació de sistemes de videovigilància i va demanar a l’executiu que elabori una normativa que ho reguli. El comú, en ús de les seves competències, per tirar endavant la iniciativa va emetre un decret on es detallaven aspectes de l’actuació, com ara el temps que les imatges s’han d’emmagatzemar i com s’ha de fer aquest procés.
Gestió
El coordinador local de la formació va recordar que segons el text actual “un edifici pot fer videovigilància a la seva entrada però no la pot encarar a l’exterior”. Això ho va utilitzar per argumentar en contra de la decisió de la majoria comunal per preguntar-se: “El Parc Central és privat o públic? Alguns ho volen gestionar de forma privada i apliquen actituds de gestor privat, i això és enormement perillós”. Tot i això, no va negar que “pot haver-hi un benefici en l’àmbit de la seguretat”, però va queixar-se que “s’han instal·lat precipitadament perquè no estan garantits els drets de les persones”.
Per la seva banda, la consellera de la minoria comunal, Dolors Carmona, va defensar que “els actes vandàlics provoquen una despesa significativa al comú” i que, per tant, “no estem en desacord amb la instal·lació de les càmeres”. A més, va recordar que la seva companya al Partit Socialdemòcrata (PS), Lídia Samarra, “a la comissió on es va decidir la instal·lació va demanar del dret i del revés que es complís la normativa de la protecció del dret de la imatge i sobretot dels menors”. Un aspecte que “crec que s’ha fet”. Malgrat tot, apunta que “el PS no és partidari de mesures coercitives, però hi ha hagut una sèrie d’actes vandàlics molt greus i si no hi ha una altra manera d’evitar-los s’ha de fer amb les càmeres”.
CRÍTIQUES PER L'EXTERNALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DEL CENTRE DE CONGRESSOS
La formació tampoc va estalviar crítiques a la majoria per la voluntat d’externalitzar la gestió del Centre de Congressos de la capital. Àngel Dalmau, membre del comitè local d’SDP d’Andorra la Vella, va sentenciar que l’equipament “no es pot externalitzar” i va assenyalar que “no tenen la potestat per fer-ho”. En aquest sentit va qüestionar per què des de Demòcrates per Andorra (DA) “no li treuen més suc”. “Van ser escollits per gestionar, és la seva responsabilitat”, va reiterar Dalmau.
Per la formació, l’equipament és clau per a la vida social i cultural “del país i la parròquia” i Dalmau va indicar que “és enorme la quantitat de gent que l’ha fet servir” darrerament. “A part de congressos s’hi poden fer molts actes culturals”, i va instar la majoria a organitzar-ne de nous. A més va rebutjar que s’hi instal·li un casino per l’alt cost social que tindria i perquè hi ha un “buit legal”. Amb tot, va negar que la decisió correspongués a un motiu econòmic, tal com es va assegurar des de la majoria: “S’han gastat 220.000 euros en llums de Nadal quan hi ha barris deixats”, va argumentar, i va deixar anar que des de DA “només es recorden dels barris en època electoral”.