Política
Dallerès afirma que s'ha volgut enterrar Encamp
L’excònsol menor assegura que no s’autoritzaven projectes que han anat a altres parròquies i que en 30 anys no va arribar cap obra de Govern
Encamp donarà de baixa uns 300 veïns en situació irregular
L’exsíndic general i excònsol menor d’Encamp, Josep Dallerès, lamenta el retrocés econòmic que viu la parròquia. Admet que “qui ha vist Encamp d’una manera i el veu d’una altra indiscutiblement el centre és la capital que està més parada, però no és únicament culpa del comú” i estén la responsabilitat a tots els actors, tant públics com privats. El polític socialdemòcrata remarca que la falta d’iniciativa correspon “també al Govern i als particulars, qui ha invertit a Encamp? No tot és atribuïble a l’administració”, i lloa el paper de l’Associació de Comerciants “per intentar reanimar un poble que està mig mort i que té el suport del comú i diria que de totes les forces”.
La crítica més contundent és, però, per a l’administració central. En una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio assegura que “hi ha hagut una voluntat política d’enterrar la parròquia d’Encamp i només puc lamentar que alguns d’Encamp donessin suport a això únicament per anar en contra de qui hi havia al comú, del que fos”, i afegeix que rebutja aquests tipus de comportaments des de l’administració central que ell no hauria defensat mai. “Crec que no es podrà dir mai que en 30 anys que he estat en política hagi fet una política així”.
Davant la qüestió de si aquest retret per la falta de compromís per contribuir al progrés d’Encamp s’ha d’atribuir als governs liberals, que van conviure molts anys amb els consolats socialdemòcrates que encapçalava Miquel Alís, Dallerès respon que “cadascú que pensi” i argumenta que “hi va haver projectes immobiliaris acceptats pel comú d’Encamp que no van rebre l’acord del Govern i molts d’aquests eren hotels essencialment i es van fer a altres parròquies”.
VIES NOVES
L’exministre liberal i encampadà Enric Pujal, en el mateix espai radiofònic, rebutja aquestes acusacions. “En absolut, puc negar-ho absolutament perquè sóc d’Encamp i perquè estava en aquells governs”, emfatitza Pujal que hi afegeix que per comprovar que no va existir cap bloqueig amb Encamp “només cal fixar-se en les vies que tenim, que s’han gastat molts diners amb el túnel de Ràdio Andorra i amb la desviació i de cap manera, nego rotundament que s’hagi volgut perjudicar Encamp en detriment d’altres parròquies”.
Opinió contraposada a la de l’exsíndic socialdemòcrata que es mostra satisfet perquè ara l’executiu estigui fent inversions a la parròquia que serviran per donar-li un impuls econòmic. “Crec que la decisió de Govern per fi d’arreglar l’hotel Rosaleda i posar el ministeri de Cultura és una bona decisió, però recordaré que durant més de 30 anys a la parròquia d’Encamp no va pujar ni un duro en obres de Govern”, insisteix Josep Dallerès, que també es refereix a la gestió de l’actual consolat. Segons el polític del PS, “no ho qualificaré de bé o malament, diré que és una llàstima que no tinguin més visibilitat. No crec que ningú ho faci tot bé o tot malament, sempre hi ha coses que es fan bé o malament i que es fan o no es fan”.
Respecte al fet que els socialdemòcrates estiguin ara a l’oposició en una corporació que van encapçalar molts anys i que estiguessin lluny d’UP+DA en les comunals, reflexiona Dallerès que “potser és bo canviar de tant en tant” i es mostra d’acord que la parròquia ha perdut poder econòmic, ha perdut pes al país i també que es viuen molts enfrontaments al comú entre els partits amb representació. El polític encampadà assegura que després d’haver estat membre del comú durant una dècada pot dir que “és importantíssima la tasca que estan fent els comuns, que no sempre es valora”.
POLÍTICS AMB PASSAT COMUNAL
Josep Dallerès considera que “és bo recordar que són les parròquies les que estan a la base d’Andorra, per als que pensen que la gran política la fa únicament Govern, la política es fa des de tots els àmbits”, i apunta que com que el Principat no disposa d’una escola nacional d’administració com succeeix a França, “la nostra escola crec que passava pels comuns i era difícil veure al Consell General algú que no hagués passat pel comú i que hagués fet un bon comú”. Una situació que no es dóna ara perquè molts dels parlamentaris escollits a les eleccions generals no tenen un passat polític en la gestió parroquial. Motiu pel qual recalca l’excònsol menor encampadà que “recomanaria a molts d’aquests que van directament al Consell que passessin pel comú a veure què s’hi fa”.
Conclou Dallerès explicant que alguna vegada s’ha plantejat fer un recull de la quantitat de propostes que va arribar a fer durant els 10 anys que va estar al comú de les quals “algunes es van tirar endavant, d’altres no, i si aquestes propostes s’haguessin tirat endavant, on estaria ara? O si coses que funcionaven i s’han deixat caure, on estaria ara Encamp?”.