La part baixa de l'eix de Meritxell és la part més cara de la parròquia
El comú actualitza el preus per calcular les cessions econòmiques que no s’havien modificat des de l’any 2010
La part baixa de l'eix de Meritxell és la part més cara de la parròquia
El tram comprès entre el carrer Unió i la plaça de la Rotonda és la zona amb els preus per metre quadrat més elevats de la parròquia. Així es posa de manifest en el decret que va aprovar el passat dia 20 el comú d’Andorra la Vella i que es va fer públic aquesta setmana al Butlletí Oficial del Principat (BOPA) en el qual es fixen els valors econòmics de repercussió del sòl urbà consolidat, és a dir, els preus de referència que s’apliquen per calcular les cessions econòmiques. Segons va explicar el conseller d’Urbanisme de la parròquia, Josep Antoni Cortés, els càlculs fets, tenint en compte els canvis que ha sofert el mercat immobiliari, han comportat que de manera global els valors s’hagin reduït entre un 3 i un 30%.
D’aquesta manera, a la part baixa de Meritxell el preu per metre quadrat se situa a 3.043,99 euros, en canvi, al tram comprès entre la Rotonda i fins a la plaça Rebés el preu es redueix fins als 2.695,84 euros. No obstant això, no són valors fixos i lineals ja que s’han calculat en funció de cada unitat d’actuació, tenint en compte la zona on està situada així com el preu de mercat. Cortés va indicar que en aquest cas la revisió ha suposat una reducció d’entre el 3 i el 10% dels preus en relació amb les tarifes del 2010. Pel que fa a les zones de preu mitjà, aquest es mou entre els 1.000 i els poc més de 2.000 euros, de manera que presenten una reducció d’entre un 18 i un 20%. Aquest és el cas de la part alta de l’avinguda Meritxell, és a dir, de la Rotonda fins a la plaça Rebés.
Zones econòmiques
En canvi, les zones més econòmiques queden restringides a la part de Ciutat de Valls. En aquests espais es poden trobar preus que no arriben als 400 euros per metre quadrat. Això implica que s’han rebaixat aproximadament un 25%. Cortés, però, va remarcar que són espais “on tot és sòl urbà consolidat i en què l’edificació està quasi exhaurida, per tant hi haurà pocs casos de cessió”.
Malgrat que la Llei d’ordenació del territori i urbanisme aprovada l’any 2000 estableix que les corporacions han de tenir uns valors de referència per poder calcular les cessions econòmiques en aquells casos en què la cessió obligatòria del 15% no es fa amb terreny, la capital no va aprovar fins al 2010 un decret que fixava aquesta valors. I des de llavors no s’havien actualitzat, de manera que segons va detallar Cortés, els privats que havien de fer una cessió econòmica encarregaven un peritatge i “normalment” el comú l’acceptava. Ara la corporació ha optat per posar-se al dia i és per aquest motiu que es va encarregar una nova anàlisi de preus a una empresa externa autoritzada, “amb reconeguda competència i solvència professional”, tal com s’assenyala en el decret publicat al BOPA.
Els preus publicats en el decret s’apliquen a totes les llicències urbanístiques de nova creació o d’ampliació d’edificis existents a la parròquia sotmesos al deure de cessió obligatòria. Actualment la corporació té fixat en un 15% el percentatge de cessió obligatòria en sòl urbà consolidat. Malgrat que fa uns anys els comuns van aprovar rebaixes temporals d’aquest percentatge per intentar reactivar el sector de la construcció, ara, el conseller responsable d’Urbanisme de la capital va explicar que “en cap cas” es plantegen modificar-lo.