Reportatge
Moltes flors i moltes visites per recordar els difunts
Desenes de persones van acudir a les necròpolis per retre homenatge als seus difunts, dels quals guarden el record tot l’any. En un dia assolellat, al cementiri escaldenc del Pessebre l’ambient lluïa amb els colors d’una infinitat de plantes diferents.
Moltes flors i moltes visites per recordar els difunts
El sol ahir lluïa sobre el marbre dels nínxols, que resplendien florits. Amb un degoteig constant, sense pausa, dones soles, parelles, famílies senceres anaven arribant al cementiri del Pessebre, a Escaldes-Engordany, per visitar els seus difunts el dia de Tots Sants. “Venim cada any. És important per recordar la família i els amics”, va explicar Josep Maria Ivernon, que va acudir acompanyat de la seva dona.
També hi va anar amb la seva muller Tomàs Riart. Cada 1 de novembre, com un ritual, van al cementeri escaldenc. Tant ell com la seva dona tenen els seus pares enterrats a la necròpolis del Pessebre. “És el dia que hem de venir per recordar-los, i els portem flors”, va dir Riart. Tanmateix, va indicar que com que són de la parròquia hi acudeixen sovint.
Una dona rentava pacientment el nínxol d’un familiar. Amb un producte especial de neteja i un drap fregava la pedra blanca per donar-li brillantor.
Una altra dona, amb unes regadores que va facilitar el cementiri posava aigua a les flors que acabava de col·locar. Roses grogues, blanques, vermelles, rosades o de color crema eren algunes de les flors que es podien veure en aquest cementiri, juntament amb margarides o clavells. Una explosió de colors i d’olors, que decoraven les làpides.
Adriana Aleix va elaborar ella mateixa el ram que va portar. “A ells els agradava molt la muntanya, llavors hi vaig anar i he fet un ram amb gaverneres i coses molt d’aquí. Flors que a ells els haurien agradat”, va puntualitzar Aleix. Amb tristor, va confessar que té bona part de la família en aquest cementiri, per la qual cosa els visita cada any. “Hi ha familiars que estan d’acord a venir i altres que no”, va dir Aleix, que va argumentar que per a ella és importat acudir-hi per “retre homenatge una vegada a l’any” als seus difunts, però va indicar que “el record es porta sempre a dins”.
Mercè Canal també fa ella els rams. Va relatar que utilitza flors de temporada, com ara els crisantems. “A vegades els compro i d’altres porto els que tinc a casa”, va puntualitzar. A més, els barreja amb altres flors que té a la llar.
De la seva part, Maria Pilar Capdevila va arribar carregada amb dos testos florits. Un cop davant el nínxol, el va netejar. Amb cura va arreglar les flors que ja hi havia i va ficar-ne les noves. “El record hi és sempre, però potser és una data que tots estem més mentalitzats que el record potser més especial, és la festa per ells”, va precisar.
Moltes flors i moltes visites per recordar els difunts