La parròquia estrena el mural de Bosque
El mural té 400 metres quadrats i està a la façana posterior del comú de la capital
El mural ja ha captat l'atenció avui de força vianants.
'Transparència', el mural que l'artista Samantha Bosque ha estat pintant al llarg de dos mesos al darrere del comú d'Andorra la Vella, tot just a tocar de la Rambla Molines, és ja visible des d'avui, un cop s'ha retirat la bastida que es va muntar perquè hi pogués treballar.
Bosque, acompanyada dels cònsols de la capital, Conxita Marsol i Marc Pons, i l'arxiprest de les Valls, Ramon Sàrries (l'Arxiprestat ha cedit la façana en la que s'ha fet l'obra) han presentat aquestmatí el resultat, remarcant que es tracta d'una iniciativa que serveix per "embellir" aquesta part de la parròquia. Pons ha afegit que aquest és un punt molt transitat i fotografiat pels visitants i que ara, a més, pot esdevenir una nova "porta de benvinguda a Andorra la Vella".
El mandatari també s'ha referit al nom escollit per al mural, exposant que d'una banda és una "transparència" ja que reflecteix el que es troba tot just al darrere de l'edifici, a la plaça Príncep Benlloch, i de l'altra és un joc de paraules tenint en compte que tot just al darrere hi ha l'edifici del comú i es vol incidir en la transparència dels "assumptes comunals."
L'artista ha recordat que la iniciativa va sorgir del comú i que ha estat "una bona idea", no només per embellir un punt de la parròquia que es vol potenciar sinó també per apropar l'art als ciutadans i espera que serveixi com a "precedent" perquè la proposta de fer murals a les façanes pugui arribar a la resta del país i de la mà, no només de les administracions públiques sinó dels particulars. En aquest sentit, el cònsol menor ha avançat que la corporació ja pensa en traslladar la iniciativa a altres punts de la parròquia i ha recordat que aquesta s'emmarca també en la capitalitat iberoamericana de la cultura.
Bosque ha treballat durant dos mesos intensos, durant "vuit hores" diàries i de "dilluns a diumenge". Només ha hagut de parar dos dies i mig arran de la pluja. Dilluns, un cop acabat el treball, manifesta que "enyorava" la bastida, en la qual fins i tot dinava. I ha afegit que en retirar-se els ferros ella ha estat la primera sorpresa en veure el resultat.
L'artista ha afirmat que un dels aspectes més complicats a l'hora de fer aquest mural de 400 metres quadrats ha estat la perspectiva i que una de les "angoixes" era com quedaria quan es tragués la bastida, després d'haver hagut de treballar en quadrícules de 60 centímetres. I una de les qüestions que destaca d'aquest treball és el contacte amb la gent que li parlava i que fins i tot li comentaven el que pensaven de l'obra.