Reportatge
Factura de l'aigua congelada
Escaldes-Engordany és l’única parròquia que augmenta el preu anualment, i el motiu és una qüestió de sostenibilitat, per l’elevada presència d’hotels i turistes. Andorra la Vella també va anunciar-ne un increment i altres parròquies cobren el mateix des del 2012.
Factura de l'aigua congelada
Al Principat, els cims no són els únics que es congelen. A algunes parròquies, les tarifes de l’aigua romanen intactes des de fa anys, excepte a Escaldes-Engordany, que experimenta un increment anual del 2%, perquè tal com explica Eduard López Mirmi, president de Capesa, la companyia que gestiona les aigües de la parròquia, “apugem el preu per una qüestió de sostenibilitat. A banda dels 14.367 habitants que tenim aquí, hi ha un 10% més que són turistes i hi ha molts hotels”. El consum diari per persona se situa en els 256 litres, la tercera parròquia que més consumeix, per sota de Canillo i Andorra la Vella.
En el cas de la parròquia que capitaneja la cònsol Conxita Marsol, els preus s’han mantingut sense canvis des del 2006, fins que aquest any la mandatària va anunciar-ne un augment de cara al 2017. La justificació del comú va ser clara, Andorra la Vella fa una despesa molt superior a la resta, que ascendeix als 450 litres per persona, molt més elevada que la que recomanen els cànons internacionals, que estableixen un màxim de 220 litres al dia, per tant, l’increment, com va argumentar el comú, pretén conscienciar. Encara no es coneix el nou preu, perquè com van explicar fons del comú, “està lligat a l’aprovació del pressupost, i presumiblement arribarà a final d’any”.
Canillo no toca els preus públics de l’aigua des del 2012, igual que Encamp i Ordino, i tampoc no té previstos més augments. Fa quatre anys Canillo va elevar la factura un 5% respecte al preu anterior per “una qüestió regularitzadora”, com assenyalen fonts comunals. Es tracta de la segona parròquia amb un consum més elevat, amb una mitjana de 321 litres per habitant. En aquest cas també hi ha una forta presència turística i hotelera.
Ordino és la parròquia més estalviadora de totes. Els seus habitants gasten uns 152 litres al dia i el comú va congelar les seves tarifes durant quatre anys. Tot i així, aquest 2017 començarà amb preus nous. L’augment serà del 4% per al consum mínim, que representa un total d’un euro més a la factura. Des del comú manifesten que l’origen d’aquest increment és garantir el “manteniment òptim de la xarxa d’aigües i poder assumir les millores que siguin necessàries”. Encamp tampoc modifica les seves tarifes des de fa quatre anys, i de moment no es planteja canvis. En aquesta parròquia el consum és de 199 litres d’aigua al dia.
Les parròquies més immutables són la Massana i Sant Julià de Lòria. En la primera no hi ha cap modificació des del 2007, any en què es va efectuar l’ordenament, i segons fonts del comú, avui dia no tenen previst cap apujada. El seu consum, però, se situa en els 200 litres al dia, per sota dels màxims internacionals.
Sant Julià de Lòria és l’exemple més representatiu quant a congelació de preus. En el seu cas, el consum encara és més ínfim que el de la Massana, i després d’Ordino és la parròquia més sostenible. Cada habitant fa una despesa d’aigua de 190 litres, i segons fonts del comú “el preu del consum domèstic fa tants anys que es manté igual que fins i tot, per recordar-nos de la data exacta hauríem de realitzar una tasca arqueològica”. Per ara, la corporació no té pensat fer canvis ni augments.
LES DIFICULTATS A L'HORA DE FER UNA COMPARATIVA DE PREUS ENTRE PARRÒQUIES
Cada parròquia té les seves mesures pròpies per fixar el sistema tarifari, i és per això que resulta molt difícil poder fer una comparació precisa. Eduard López Mirmi, president de la companyia d’aigües Capesa, d’Escaldes-Engordany, va admetre que ell mateix havia intentat saber “quina parròquia és la més barata i la més cara, però hi ha moltes variables i és massa complex”. Un denominador comú és que la factura augmenta quan el consum és més elevat.
El volum d’aigua que fan servir els habitants es mesura en metres cúbics i per trams, i cada parròquia estableix la durada dels segments i a quin preu fixa cada tram, així per exemple, Escaldes-Engordany cobra l’aigua a 0,34 euros el metre cúbic de zero a 30 metres cúbics, i a 0,48 euros en el segon tram, entre els 31 i els 60 metres cúbics, però Andorra la Vella, en canvi, fa pagar el primer tram de l’aigua a 0,23 euros, però aquest va de zero a 10 metres cúbics. A partir d’aquí comença el segon tram, que va fins als 25 metres cúbics i el preu augmenta fins als 0,415 euros per metre cúbic. I així successivament amb totes les parròquies.
A més d’aquestes variacions, algunes parròquies no tenen fixat un preu mínim, com és el cas d’Encamp, la Massana, Canillo, Ordino o Sant Julià. A Escaldes-Engordany, per exemple, que també té aquesta taxa, fixa diferents quotes en funció del tipus d’habitatge de què es tracti. És a dir és diferent si és comercial, mixt o domèstic.
També varia la periodicitat de la facturació, en algunes parròquies el termini és mensual, mentre que en altres és trimestral. A més, hi ha alguna parròquia com la Massana, on el preu públic per consum d’aigua grava el subministrament d’aigua potable i el lloguer de comptador.