UL vol una “aposta decidida” per a la internacionalització de l'UdA
Farré recorda que la universitat és important per dinamitzar la parròquia i demana que es doti dels serveis adients
UL vol una “aposta decidida” per a la internacionalització de l'UdA
Unió Laurediana es mostra totalment partidària de la petició que va fer aquesta setmana el rector de la Universitat d’Andorra, Miquel Nicolau, de poder dotar de serveis per als estudiants l’UdA i així fer un pas més i internacionalitzar-la. Així ho va explicar el conseller de la minoria comunal, Joan Albert Farré, que va recordar que “des d’UL sempre hem apostat per la universitat i si volem que tingui projecció cap al futur cal tenir els mitjans necessaris, cosa que també passa per atraure estudiants de l’estranger. Per tant, cal disposar de la manera perquè es puguin allotjar”.
En aquest sentit, i en relació al paper que hauria de jugar el comú, va indicar que “entenc que la corporació, si hi pot col·laborar, seria un fet benvingut”. I alhora va apuntar que “el ministeri d’Educació també hauria de posar els mitjans necessaris perquè sigui una universitat amb projecció internacional”. I és que des del seu punt de vista “la inversió en equipaments educatius ajuda a diversificar el territori. Com també ho fa Naturlandia, si bé en aquest cas des del vessant lúdic”. Farré va remarcar que “nosaltres apostem per dinamitzar la parròquia i per tant, els elements educatius han de disposar dels mitjans adequats per ser un element més de dinamització i ajudar que la parròquia tiri endavant”.
Equipament important
Des del seu punt de vista, la universitat és un “equipament important”, i és per això que creu que hi ha d’haver “una aposta decidida” per l’UdA. El conseller de la minoria va explicar que “creiem en la parròquia i en la universitat com una estructura per dinamitzar el territori i aconseguir que Andorra tingui un nom a escala internacional”, per la qual cosa va afegir que “des de les estructures públiques s’hauria d’intentar posar els mitjans necessaris per desenvolupar-se”.
Ara bé, també és conscient que no sempre es poden fer grans inversions des del sector públic i és per això que va apuntar que “potser es podrien buscar altres maneres de poder obtenir aquests serveis, com per exemple, fent convenis amb privats”. Així doncs, i preguntat per la possibilitat que aquests convenis es duguessin a terme per oferir pisos als estudiants de la universitat, va indicar que “cal trobar solucions imaginatives perquè es pugui desencallar la situació actual”.
Des del Diari es va preguntar també al comú sobre la qüestió per conèixer quin és el seu posicionament i si estarien disposats a col·laborar per dotar la universitat d’aquests serveis, però no es va obtenir cap resposta en aquest sentit.
Cal recordar que el rector de la universitat va explicar dimarts passat en una compareixença al Consell General que un dels objectius del centre els propers anys és la seva internacionalització. Un fet que passa per poder atraure estudiants forans que vulguin fer part dels seus estudis al Principat. En aquest sentit va advertir que un dels principals esculls és la manca de serveis, i concretament la falta d’una residència per a estudiants o pisos de lloguer adaptats al que necessiten. Va afirmar que és un neguit que ha sorgit a l’hora de fer convenis amb altres universitats per a intercanvis d’estudiants.
És per aquest motiu que Nicolau, durant la compareixença, va demanar la col·laboració de la iniciativa privada per tirar-ho endavant, exposant que gràcies a la llarga trajectòria hotelera podria ser fàcil reconvertir algun espai en residència. De fet, va assegurar que la missió de l’UdA no és muntar aquest tipus de serveis perquè “no som experts en aquest àmbit”.
UNA AMPLIACIÓ QUE NO VA ARRIBAR
Un dels projectes més reivindicats pel comú liderat per Josep Pintat va ser el de l’ampliació de l’UdA i la construcció d’un campus universitari a la zona de la plaça Major. Es volia convertir la parròquia en un referent universitari i que alhora s’impulsés una nova economia de serveis. La proposta, però, no va comptar amb el suport del Govern liderat per Jaume Bartumeu i va quedar encallat. Posteriorment, amb l’aterratge al comú de Montserrat Gil es va redefinir el projecte a la baixa i finalment la creació del campus no s’ha arribat a fer realitat.