Camp aposta per enfortir Vallnord i que tingui capital i gestió privats

L’excònsol recorda que l’objectiu era tenir una gestió conjunta, “simplement seguir el model de Grandvalira com a primer pas, i si era possible anar a una gestió conjunta que volia dir un director general, caps a cada sector, menys directors, menys personal, redistribució entre les estacions, i tot això no es va fer perquè cada estació volia mantenir el que era seu”. Una situació a la qual, segons Josep Maria Camp, s’hi va afegir el canvi de corporació a Ordino –va guanyar les eleccions Ventura Espot– i les inversions que calien a Arcalís per evitar desequilibris no es van fer, i “això va fer trontollar aquest projecte i ara no hi havia cap més solució que tornar a fer un pas enrere i tornar a arribar on estàvem, però és una llàstima perquè aquesta no és una visió correcta per gestionar una estació d’esquí”.

ESTACIONS NO RENDIBLES

L’ex-mandatari massanenc ressalta que una estació “si és petita no és rendible per si sola per tota l’estructura i totes les inversions que ha de fer si vol estar al dia”, i assegura que les d’Andorra s’han d’unir i només cal veure Grandvalira “i l’èxit que té”. El polític puntualitza que Vallnord és un sector “molt més petit, però que encara té molta més capacitat d’ampliació, però això només es pot fer amb l’entrada de capital privat on hi hagi un gestor també privat, de manera que la gestió de l’estació no estigui subjecta als canvis polítics”, i hi afegeix que també s’acabaria amb el fet que “el cònsol hagi de fer de director de l’estació, que això està succeint moltes vegades”.

Camp estima que la gestió privada obriria la porta “a ampliar, et permet unir les estacions per dalt”. Una opció que assevera que “és possible i s’havia estudiat”, alhora que especifica que quan comencen a entrar en temes polítics “i de sensibilitats ciutadanes tergiversades tot això no és possible i porta al fracàs, que és el que ha succeït”.

Del que està convençut l’excònsol és que la fórmula conjunta dels dominis de les valls del nord hauria de funcionar “amb capital privat”. Recorda que a Ordino va fracassar l’entrada de socis privats “i va ser la pèrdua d’una oportunitat que crec que difícilment es podrà tornar a trobar”, i manifesta que si s’hagués concretat “podia donar lloc que la nova societat d’Ordino-Arcalís a l’època també tingués el peu a dins de Pal-Arinsal, i que la societat s’ampliés com ha succeït amb Grandvalira. Hauria estat el cor­recte i el millor”, reflexiona. I se situa en l’escenari actual, en què “s’han d’esperar noves oportunitats que seran difícils” i treballar amb l’objectiu que les estacions d’esquí tinguin “una llibertat de gestió molt millor, amb una visió de gestió privada i d’ampliació de l’estació i de la qualitat dels serveis que s’estan donant”.

Camp insisteix que el futur passa per funcionar amb la gestió privada “perquè no pots canviar de criteris comercials cada quatre o vuit anys, perquè això et fa perdre pistonada”, però admet que l’escenari actual dels domini massanenc permet actuar amb prudència.

CALMA PER BUSCAR SOCIS

Josep Maria Camp indica que per aconseguir atreure capital privat “s’han de fer passos”, estudiar quin pot ser el millor partner i “crec que hi ha possibilitats”. I sub­ratlla que “avui dia tampoc hi ha tanta precipitació per buscar, val més prendre-s’ho amb calma, fer les coses bé, endreçar primer el que és la casa i que s’està fent, almenys per part de la Massana, i a Arcalís crec que també”. En el que no es mostra gaire confiat és en els resultats que puguin donar els plans estratègics que estan dissenyant les societats de les dues parròquies, perquè adverteix que “es fan i es posen al calaix, al cònsol següent que arriba no li agrada, o no se’l creu, o vol fer un altre i ja hi som, cadascú donant la seva visió. Aquest és el problema de la gestió pública”.

Per ampliar horitzons d’anàlisi Camp manifesta que s’haurien d’incorporar als consells d’administració de les societats de les pistes “tècnics i, per què no, gent de fora que coneix el món de la gestió d’estacions d’esquí, però no només pel que fa a Andorra, que ja està bé i en tenim, anem a buscar una altra visió, una altra experiència que aporti aquest plus de millora en la gestió”. I com a exemple del que suposen aquestes aportacions es refereix a qui hi ha al capdavant de la direcció general de Soldeu i de Caldea, dues societats mixtes que el cònsol massanenc, David Baró, sempre esmenta com a mirall per trobar un soci privat. Camp subratlla que els partners en els dos casos “són els bancs, que són un bon soci”, i que des de la Massana s’havien “establert converses amb aquestes possibilitats i amb possibilitats d’èxit” que van quedar en un estadi inicial.

L’excònsol conclou que els dos primers anys d’existència de Vallnord “Pal-Arinsal va tenir beneficis importants i si hi hagués hagut continuïtat dels socis podrien haver continuat els resultats, però es va estroncar tot”.