Els cortalans estan en contra de pagar la taxa d'habitatge comunal
Els propietaris denuncien que les bordes no tenen ni llum ni aigua, i expliquen que fins i tot n’hi ha algunes que estan en runes
Els cortalans estan en contra de pagar la taxa d'habitatge comunal
“Els cortals no tenen ni llum ni aigua. No hi ha sistema d’electrificació ni clavegueram. Estan com fa 100 anys i tenim el problema afegit que no s’hi pot accedir. A sobre, a final de novembre vam rebre la grata notícia que ara, a més, ens cobren la taxa de propietat”, va declarar al Diari Meritxell Font, la presidenta de l’Associació de Propietaris de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Una entitat que aglutina prop d’una trentena de famílies amb propietats a la vall del Madriu, declarada Patrimoni Cultural per la Unesco a començament dels anys 2000.
“A principi de desembre, durant l’últim consell assessor, ens van comunicar que tots els que tinguem bordes haurem de pagar l’impost d’habitatge, i hi ha qui només té dempeus les quatre parets, ni sostre ni serveis”, denuncia la presidenta. Aquesta situació ha tingut lloc després que aquest any el comú d’Escaldes-Engordany finalitzés la creació del cadastre, un procés que ja s’havia engegat des de feia temps i que ha precipitat el cobrament als propietaris dels cortals d’una taxa que s’ha fixat en funció de la dimensió de la superfície construïda.
Contrapartides
Meritxell Font, a més de ser la presidenta de l’associació i de tenir propietats juntament amb la seva família, té una relació molt estreta i antiga amb la vall. Els seus avantpassats no tan sols van poblar la zona durant generacions, sinó que, a més, van contribuir a erigir-la i a convertir-la en un paisatge cultural reconegut per la Unesco. Ara, entre d’altres, creu que no és just que se’ls cobri l’impost d’habitatge, perquè el comú tampoc no els ha donat cap solució a la seva situació. “Fa molts anys que reclamem mesures pel problema de l’accessibilitat i ara de sobte ens fan pagar. Entenc que la Llei del patrimoni marca unes obligacions, però hi ha d’haver una contrapartida, i si el nostre conflicte fa molts anys que està estancat i fa temps que no es toca el pla de gestió, seria bo que també quedessin en suspensió les altres legislacions”, argumenta. I continua: “El comú ens ha ofert una disminució del preu de l’impost, però creiem que no es tracta d’això. Es tracta de ser racional.” A més, reconeix que molts dels propietaris als quals representa estarien disposats a pagar si hi hagués aquestes contrapartides, i sentencia que “sembla que es riguin de la gent.”
També explica que molts dels seus representats, davant d’aquest nou panorama, es troben “desconcertats”, i afirma que se senten “molt neguitosos”. “Pensa que fa que exigim un informe per les possibilitats d’accés des de fa molts anys, i no tan sols ens hem assabentat que encara no s’ha iniciat l’estudi, sinó que a sobre ara hem de pagar.”
La consellera comunal del Partit Socialdemòcrata (PS) Cèlia Vendrell també es va pronunciar sobre aquesta problemàtica i va afirmar que “entenc la posició d’aquestes famílies”, i va reconèixer que, des del seu punt de vista, tenen una part de raó.
ELS CORTALANS LAMENTEN QUE NO S'HAGI INICIAT L'ESTUDI D'ACCESSIBILITAT
Meritxell Font també va lamentar que durant aquest any no s’hagi iniciat la maquinària per fer l’estudi d’accessibilitat. “A les eleccions comunals ens van dir que es comptaria amb una dotació pressupostària per poder fer l’informe i al novembre ens van comunicar que no hi havia diners, perquè hi havia altres prioritats”. Se’ls va anunciar que no tornarien a tractar la qüestió fins com a mínim la primavera del 2017 i els van dir que s’haurien d’esperar al 2018 o 2019 per veure resultats. “Entenem que ens hem d’esperar, perquè tot el tema de tràmits administratius requereix temps, però mentrestant quina solució ens donen?” I continua: “És inversemblant que estiguem al 2016 i no s’hagi tirat endavant ni el concurs per fer l’estudi, ni cap pla per potenciar les activitats tradicionals de la vall.” També va denunciar l’estancament del pla de gestió.
Font va comentar que molts membres del seu col·lectiu tenen més de 80 anys i que desitgen poder accedir a les seves propietats, i va recordar que la situació de l’accés està igual que fa 50 anys. També va aprofitar per explicar que la seva relació amb les associacions de protecció de la natura “és molt bona”.