“El Principat s'ha de convertir en un referent cultural”

Què en pensa de la reforma i l’embelliment de Meritxell?

Ens hem de reunir amb la cònsol per parlar-ne perquè desconeixem què demana el comú estèticament, però el nostre discurs és el mateix que fa cinc anys. Volem una avinguda adient per quan nevi, que es vegi neta, lluminosa i que el vianant se senti còmode. Ara el lloc és estret i fosc. A més, creiem que és molt necessari crear espais verds que donin caliu. Parlem d’humanitzar l’avinguda. La plaça de la rotonda mateix és molt freda. També fa falta solucionar la situació de les voreres a la part alta perquè són molt estretes. A la part baixa, com hi ha el tancament de 12 a 12, s’ha solucionat.

Parlant del tancament, creieu que seria bo allargar-lo a 24 h?

Crec que és un tema que s’ha de parlar conjuntament amb Escaldes i que d’alguna manera s’ha de fer un projecte definitiu, perquè el que és evident és que si un tros de l’eix comercial té un horari, l’altre ha de tenir el mateix. S’han d’homogeneïtzar a nivell de circulació. Si no som capaços de posar-nos d’acord per tenir un mateix horari tampoc té gaire sentit fer una feina conjunta d’embelliment i de nom. Per tant, és una feina que està a sobre la taula.

Per tant, les mesures que vagin en favor de fer Meritxell per a vianants seran benvingudes?

L’objectiu no és fer Meritxell per a vianants, sinó que el caminant passegi tranquil. Tenim molt clar que la part alta mai serà per a vianants. Però si se soterrés la circulació seria molt més àgil. El semàfor abans només durava 16 segons. Ara en dura 25, però pensem que no és suficient.

Per tant, us agradaria que es produís el soterrament?

Sí. A més, si es fes, salvaríem el tema de la seguretat. El carrer de la Unió i la Rotonda són vies de circulació ràpida i amb el soterrament guanyaríem tranquil·litat i alliberaríem efectius, perquè ara el que es fa és reforçar els passos amb agents.

I què opina sobre el canvi de nom de Meritxell per Vivand?

És un tema a debatre. En vam parlar amb tots els socis durant l’assemblea extraordinària de desembre i ningú està en contra que el nom sigui Vivand, però volem que es faci un estudi de naming professional, perquè creiem que el nom ha d’identificar-nos i comercialitzar-se fora. La majoria dels associats té bastant clar que la denominació ha d’incloure la paraula Andorra, però més enllà d’això, creiem que és un tema a parlar a nivell institucional. Ens hem d’asseure amb els cònsols i parlar-ne.

Parli’m de pla estratègic comercial.

El pla servirà per veure cap on volem anar i també per posicionar Andorra a curt, llarg i mitjà termini, on l’inversor privat sigui capaç d’arribar. El que està clar és que Andorra Turisme i Govern estan fent promoció i portant turistes al país, però al final la inversió és del privat i se’ns ha tingut poc en compte.

Us heu reunit amb Govern?

No, de fet hem demanat quan està prevista la primera reunió i encara no ens n’han dit res, ni dels timings ni com anirà la cosa. Ens han fet algunes consultes, però no ens sentim partícips a l’hora de la presa de decisions. Sentim que la nostra opinió no té prou pes ni és prou vàlida.

Quina sintonia hi ha entre els associats?

Hi ha de tot. Som 65 associats i evidentment, és molt difícil que estiguem tots d’acord amb tot. El que sí que és cert és que a l’última assemblea tots vam estar d’acord amb els punts d’embelliment, unificació i treball conjunt. El que sí que hem vist és que la competència al final no la tenim aquí, sinó fora de les seves fronteres, i qui no pensa així és que no toca de peus a terra.

Quins són els reclams de l’associació no materialitzats?

Un dels punts que sempre ens arriben és el de la neteja dels car­rers. Ens comenten que no estan prou nets ni cuidats. També, darrerament, ha agafat força la possibilitat de referenciar el país a través d’accions culturals.

En quin sentit?

Una de les conclusions del pla estratègic és que el Principat s’ha de convertir en un referent cultural, amb iniciatives suficientment importants com perquè es repeteixin i facin del Principat un referent. Com Barcelona amb el Sònar o la 080. Sabem que no serà barat, però creiem que hi podem arribar. Els hàbits de consum dels clients estan variant i hem de ser capaços d’atreure el visitant per altres coses a banda de l’esport i les compres. Per exemple s’havia parlat de fer un espectacle de llums i aigua al riu semblant a les fonts de Montjuïc.

Hi haurà diferències entre la part alta i baixa de Meritxell?

Se’n va parlar en el pla, de fer que la part baixa sigui més de masses i l’alta més exclusiva, però ho veig una mica difícil, perquè el mercat es regula per ell mateix. El particular escull l’opció que prefereix, i es tractaria d’una adaptació a llarg termini.

Què hauria de fer el país per atreure les grans marques?

Hem d’esperar un temps. Crec que és molt agosarat, tal com tenim el mercat actual, pensar que vindran grans marques. Ho penso des de fa anys per tres raons: no tenim el client, no tenim l’espai adient i la situació logística i legal no és clara.

Què opina sobre els pàrquings de la parròquia?

És un tema difícil. La parròquia té pocs espais i metres destinats a aparcaments. Per resoldre-ho, es podrien convertir els aparcaments que actualment són horitzontals en verticals. Sabem que això no és fàcil i que inclou negociacions entre institucions i privats, però ho veiem necessari.